Tempesta Herwart, 30 d’octubre

novembre 23rd, 2017 by jjlopez

Font informativa: El Mundo

El passat cap de setmana 30 d’ octubre de 2017 va passar un temporal anomenat “Herwart”, amb vents huracanats de fins a 180 quilòmetres per hora, ha estat devastador. Fet que va provocar diversos morts, dotzenes de ferits, centenars de milers de llars sense subministrament elèctric, quantiosos danys en habitatges i mobiliari urbà, arbres caiguts i moltes alteracions en les comunicacions.

herwart3

A  Alemanya, Àustria, Polònia i República Txeca, els països més afectats per la tempesta, cal lamentar, almenys, la mort de set persones. Quatre d’elles van morir aixafades per arbres caiguts pel vent. La quarta víctima mortal confirmada, aquesta vegada a Alemanya, va morir per agotament. Es tractava d’un home de 63 anys que acampava amb el seu germà a les costes de la bahía de Jabebusen, a l’estat federat de Baixa Saxònia. El fort oleatge va inundar la zona en què va acampar sense donar-li temps a refugiar-se. Al Mar del Nord, a més, un vaixell amb tres persones a bord va haver de ser rescatat. Dos d’ells, una dona de 48 anys i un home de 56 anys, van morir posteriorment a l’hospital. La recerca del tercer passatger no ha donat resultat, però continua. Tots els serveis de meteorologia havien advertit de la violència de “Herwart” i per això es va recomanar a través de tots els mitjans de comunicació als ciutadans no sortir de casa a menys que fos necessari, a evitar boscos i parcs i no sortir a navegar, ja que es preveien onades de fins a vuit metres d’altura.

tempesta

En algunes ciutats alemanyes com Hamburg i Berlín, els bombers van  declarar durant algunes hores el estat d’emergència. Les trucades rebudes a la centralita del cos entre les quatre i les set de la matinada del diumenge a Berlín es van explicar per centenars. Tots els voluntaris en reserva, uns 400, van ser cridats. Tan real era la amenaça detectada que fins als zoològics van decidir no obrir les seves portes per no exposar els animals al perill, per evitar el que va passar amb la tempesta “Xavier”, que va tenir lloc el 7 d’octubre del 2017, quan la caiguda de les branques va matar a 18 flamencs que no havien estat tancats. En Hamburg, els bombers van intervenir fins en 330 ocasions, en la major part per la caiguda d’arbres en carreteres, camins, vehicles i habitatges. En el port, el nivell de l’aigua va pujar 2,5 metres per sobre del seu nivell, el que també va donar lloc a situacions d’alarma. La companyia alemanya de ferrocarrils, Deutsche Bahn, va paralitzar part del trànsit de rodalies i llarg recorregut, mentre que alguns aeroports, entre ells Berlín i Frankfurt, van fer el mateix. Un Airbus A380 procedent de la ciutat nord-americana d’Houston, després de donar moltes voltes sobre Frankfurt a l’espera d’aterrar, va haver de posar-se en direcció a Stuttgart perquè estava quedant sense combustible. A la República Txeca, dos persones van morir al caure’ls-hi un arbre sobre, segons els serveis de bombers. Més de mig milió de llars es van quedar durant unes hores sense electricitat. La situació més greu es va donar a les províncies de Cesky Krumlov o Zdar nad Sazavou. Els treballs de reparació dels danys causats per Herwart a la xarxa podrien durar dies.

tempestah

En Àustria no hi va haver víctimes mortals, però els forts vents van crear molts problemes en la xarxa energètica i de trànsit, fet que va obligar a tallar carreteres per retirar arbres caiguts. A l’aeroport de Salzburg, com a Frankfurt, el vent va impedir l’aterratge de diversos vols. A Polònia, els serveis deprotecció civil van informar, al menys, dos morts i setze ferits en un cap de setmana amb més de

baixa3

8.000 intervencions per part dels serveis d’emergència, que van mobilitzar fins a 1.200 efectius. Un saldo encara provisional a Polònia parla d’un miler d’habitatges danyats i 100.000 sense electricitat.

Personalment penso que es podria haver reduït el nombre de morts si la gent hagués fet cas als avisos donats per les autoritats, com a mesures de prevenció per disminuir l’exposició als riscos, crec que s’haurien d’haver quedat a casa com recomanaven.

Emma Estévez

2n de Batxilerat

Alarma i alguns danys a causa d’un terratrèmol a Xile

novembre 21st, 2017 by jjlopez

Lloc i data: Nord de Xile; 10 d’octubre del 2017

Font informativa: eitbs.eus

Com estem veient últimament, aquests dies estan sent molt durs en tota la zona de Nord-Amèrica i Amèrica Llatina, a causa de la quantitat de destrosses naturals que s’estan desenvolupant. Fa pocs dies s’ha produït un terratrèmol a Arica, una ciutat de Xile, amb una magnitud de 6,3 graus en l’escala Richter. Un terratrèmol o sisme es forma a partir de la fricció i el desplaçament entre dues plaques de l’escorça terrestre (fenomens coneguts com a plaques tectòniques). 153765_55fcba4ec15b3

Ha deixat alguns danys materials a causa d’un desplaçament de roques en les carreteres i també ha deixat ciutadans amb crisis nervioses. La tremolor ha començat a les 03:32 hora local. L’epicentre s’ha situat a uns 56 km a l’est d’Arica i l’hipocentre ha tingut lloc a 99 km de profunditat.

Aquests dies estan havent moltes destrosses i morts en moltes de les zones d’Amèrica. Gairebé tots aquests països són molt vulnerables, el grau de preparació que tenen davant d’un possible risc és molt baix. Això fa que arrissin totes aquestes zones. Jo crec que haurien de prendre moltes mesures preventives per estar més preparats davant de riscos com aquests, com per exemple saber com es construiran els edificis de manera que no es puguin destrossar amb facilitat. Aquestes destrosses es reduirien prenent mesures però tot i així, continuaran succeint en els pròxims dies.

59dcb9469f70e2

Maria Capdevila

Segon de Batxillerat B

2017-2018

Groenlàndia, 21 de juny de 2017

novembre 21st, 2017 by jjlopez

Es va dóna un tsunami a Groenlàndia desprès d’un terratrèmol.

Els terratrèmol és el resultat de l’alliberament brusc d’energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l’escorça terrestre. Un terratrèmol pot causar tsunamis depenen la zona afectada. Aquest fenomen és una serie d’ones massives que poden tenir lloc després d’un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d’illa esllavissant-se al mar. En el cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir de terratrèmols amb magnitud de més de 6,4 en l’escala de Richter, aquesta escala mesura la magnituds d’un terratrèmol, en el cas de Groenlàndia el terratrèmol era de 4’4 graus, si la magnitud és superior a 7 graus de escala Richter els tsunamis són molt devastadors.

Desprès del terratrèmol de magnitud 4’4 graus a la escala Richter, registrat el dia 17 de juny, es van donar a la costa oest de Groenlàndia grans onades que van arrasar 11 habitatges a Nuugaatsiaq , el poble més afectat,van ser desplaçades pel corrent i és van evacuar 78 habitants de 101,es van enregistrat diversos ferits i més de 4 persones van quedar  desaparegudes.

El tsunami també va arribar a impactar sobre la població de Illorsuit.

Groenlàndia

_96576676_t41_96576675_t32Imatges després del terratrèmol i tsunami, cases desplaçades per l’aigua. Grans destrosses.

Font informativa: BBC Mundo Ciencia

Maria Mora Garcia

2n Batxillerat curs 2017/2018

La tempesta Herwart deixa com a mínim 7 morts a Europa Central

novembre 21st, 2017 by jjlopez

30/10/17 Europa central

Almenys 7 persones han mort aquest diumenge a Europa central per una forta tempesta que va provocar talls d’electricitat i va pertorbar la circulació ferroviària i les carreteres, segons han indicat els serveis d’emergència. Tres persones han mort a Alemanya, dos a la República Txeca i dues més a Polònia. A Àustria, la tempesta va causar talls d’electricitat, problemes de trànsit i danys materials encara sense quantificar. Amb ràfegues de fins a 180 quilòmetres, Herwart està en aquest moment a la República Txeca i Àustria, on ha causat estralls durant tota la jornada de diumenge.

Resultat d'imatges de tempesta herwart mapa

Quatre de les persones van morir aixafades per arbres domats pel vent. La quarta víctima mortal confirmada, aquest cop a Alemanya, va morir  ofegada. Es va tractar d’un home de 63 anys que acampava amb el seu germà a la vora de la badia de Jabebusen, a l’estat federat de Baixa Saxònia. El fort onatge va inundar la zona en la qual acampava sense donar-li temps a refugiar-se.En el Mar del Nord, a més, un vaixell amb tres persones a bord va haver de ser rescatat. Dues d’elles, una dona de 48 anys i un home de 56, van morir posteriorment a l’hospital. La recerca del tercer passatger no ha donat resultat, però continua. Tots els serveis de meteorologia havien advertit de la violència de “Herwart” i per això es va aconsellar a través de tots els mitjans de comunicació als ciutadans a no sortir de casa a menys que fos necessari, a evitar boscos i parcs i no sortir a navegar, ja que es preveien onades de fins a vuit metres d’altura.En algunes ciutats alemanyes com Hamburg i Berlín, els bombers van declarar durant algunes hores l’estat d’emergència. Les trucades rebudes a la centraleta del cos entre les quatre i les set de la matinada de diumenge a Berlín es van comptar per centenars. Tots els voluntaris en reserva, uns 400, van ser cridats. Tan real era l’amenaça detectada que fins als zoològics van decidir no obrir les seves portes per posar en bon resguard els animals, per evitar el que ha passat amb la tempesta “Xavier”, quan la caiguda de branques va matar 18 flamencs que no havien estat tancats.

COMENTARI PERSONAL

Com hem llegit abans, tots els serveis de meteorologia havien advertit de la virulència de “Herwart” i per això es va aconsellar a través de tots els mitjans de comunicació als ciutadans a no sortir de casa a menys que fos necessari, a evitar boscos i parcs i no sortir a navegar, ja que es preveien onades de fins a vuit metres d’altura, si les persones haguessin respectat aquestes indiacions,  ja que s’haurien d’haver quedat a haguessim evitat totes aquestes morts, ja que s’haurien quedat a casa fins que hagues passat la tempesta.


A més també s’ha informat sobre talls d’electricitat els quals es podrien haver evitat amb la instal·lació de materials que arrelessin a Terra aquests pals elèctrics. Valoren que la majoria de danys ocasionats han sigut a causa d’arbres, per tant es podrien haver reduït un gran nombre de danys en cas d’aplicar també aquests materials de fixació al voltant dels arbres.

Els serveis de meteorologia van avisar de tots els possibles danys que podria provocar la tempesta. Davant d’aquesta situació les autoritats van activar l’estat d’emergència i es va aconsellar no sortir de les llars i com s’ha dit abans evitar zones amb presència d’arbres i zones properes al mar, ja que es preveien onades de fins a 8 metres d’alçada.

Clàudia Costa Jiménez

2n de Batxillerat Curs 2017/2018

La reserva d’aigua del Duero i del Miño en mínims històrics

novembre 21st, 2017 by jjlopez

Espanya es veu colpejada per una forta sequera des de fa tres anys que afecta especialment el nord-est de la Península.

Gràfic sobre el volum d’aigua en embassaments els anys 2016 i 2017 en comparació a la mitja dels darrers 10 anys
Gràfic sobre el volum d’aigua en embassaments els anys 2016 i 2017 en comparació a la mitja dels darrers 10 anys

Els embassaments de les conques del riu Duero i Miño han notat especialment l’escassetat de pluges, des de que comencen els registres del Ministeri d’Agricultura l’any 1990 no es detectaven uns nivells tan baixos si no ens remuntem al 1995. Aquest mes de novembre, segons les dades recollides, el Duero està al 29,8%, més de set punts menys que el mínim fins ara, mentre que el Miño al 38,6%, quatre punts i mig per sota. El conjunt de la reserva peninsular es troba al 37,2%.

La principal causa de la sequera en les reserves del territori es deu a tres anys seguits amb pluges per sota de la mitja i tardors seques que accentuen la gravetat de la situació dels embassaments. Ens hem de remontar també a 1995 per trobar un mes d’octubre tan sec com el del 2017 segons les estadístiques de la xarxa de pluviòmetres peninsular de l’Agència Estatal de Meteorologia. Perquè ens fem una idea de la gravetat, aquest mes s’han registrat dos vegades i mitja menys la quantitat de pluges mitges històriques de 1971 fins el 2000.

L’escassetat dels pantans no només afecta els conreus i els regadius, pels que ja s’han implantat mesures restrictives tan en el cànon de regulació com en les tarifes de conducció; sinó que també a la producció d’electricitat de les centrals hidroelèctriques, que ha caigut un 49% respecte el mateix període de 2016. Aquest fet ha provocat que augmentin les emissions de CO², ja que la diferència energètica respecte els anys anteriors s’està suplint amb recursos no renovables.

També les zones forestals s’han vist afectades, zones que accentuen considerablement el seu risc d’incendi i les seves proporcions, com el viscut el mes passat a Galícia.

El Govern, davant la evident sequera que assetja el país, ha posat en marxa un decret que activa diferents mesures urgents, centrades en gran mesura en el control de rec dels cultius.

Imatge de la llera de l'Entrepeñas (Guadalajara)
Imatge de la llera de l’Entrepeñas (Guadalajara)

Font: https://politica.elpais.com/politica/2017/11/14/actualidad/1510686070_925820.html (15 Nov. 2017)

Biel Moll Aricha,

2n de Batxillerat 2017/18

La història es repeteix. Terratrèmol a Mèxic coincidint amb el mateix fenomen del 1985

novembre 21st, 2017 by jjlopez

MÈXIC 19/09/2017

Aquest dimecres 19 de setembre, els mexicans i mexicanes han despertat amb un terratrèmol de magnitud 7,1 a l’escala de Richter.

Mèxic és una zona amb un alt risc de terratrèmols ja que s’ubica allà un límit entre la placa de Cocos, la placa del Carib, i una petita secció de la placa Nord-americana, amb epicentre a Puebla, coincidint amb l’aniversari del terratrèmol de 1985.

puebla_edo2Un terratrèmol és un fenomen natural que es produeix a les capes internes de la Terra. És un alliberament sobtat d’energia acumulada en els anomenats límits de plaques; quan aquests límits arriben a punts d’alta pressió, l’energia acumulada s’allibera i es propaga en forma d’ones sísmiques, en totes direccions.

Els danys en infraestructures han sigut considerables, tot i que encara no s’ha determinat quin grau d’intensitat ha esdevingut a l’escala Mercalli.


imagesA Mèxic existeixen lleis i normes que regulen i controlen les edificacions que es porten a terme a l’Estat, tot i això fonts informatives anomenen l’Estat “d’irresponsable” per no seguir al peu de la lletra les normes i lleis per tal que l’impacte dels terratrèmols a l’Estat de Mèxic sigui inferior. El govern mexicà portava des de l’any 1985, quan també es va produir un terratrèmol, sense reformar i supervisar construccions que varen quedar danyades arran de la catàstrofe.


Els diaris defensen que la ciutadania mexicana es troba sota la passivitat d’un govern davant els riscos naturals associats a la zona, ja que, segons fonts del país, la resposta de la ciutadania es va veure influenciada per l’organització de l’Estat damunt la catàstrofe, ja que van ser els mateixos ciutadans, que per voluntat pròpia, van decidir ajudar, intervenir i col·laborar davant el desastre. Mèxic va trobar l’escassedat de mitjans públics d’actuació, que durant anys, van estar a l’hombra de la ciutadania. Qui sap doncs, si moltes ciutats mexicanes quedaran encara soterrades sota el desastre durant anys.

A Mèxic, aquests dies no només es reconstrueixen infraestructures, sinó vides de molta gent.

Èric Arenas Gallén, 2n Batxillerat curs 2017-2018

La tempesta Ophelia paralitza Irlanda i deixa tres morts

novembre 21st, 2017 by jjlopez

11/10/2017  Irlanda

L’arribada de la tempesta Ophelia a la República d’Irlanda ha paralitzat els serveis públics del país i ha provocat tres morts en accidents relacionats amb els forts vents. Malgrat que en el seu trajecte des de les Açores s’ha debilitat i ja no es considera huracà, passa per Irlanda amb vents de fins a 156 quilòmetres per hora.El servei nacional de meteorologia irlandès (Met Éireann) va alertar que els efectes d’Ophelia podrien ser tan devastadores com els que va provocar el 1961 l l’huracà Debbie, que va causar 18 morts a Irlanda.

Prop de 360.000 habitatges i negocis estan sense llum al país després del pas de la tempesta, que ha arrencat arbres i pals d’electricitat tant a la República d’Irlanda com a Irlanda del Nord, la regió britànica al nord de l’illa.La companyia energètica estatal ESB ha alertat als ciutadans que apropar-se a instal·lacions elèctriques danyades és “extremadament perillós” i ha avançat que tornar la llum tots els afectats diversos dies.Les escoles i universitats van ser tancades, mentre que nombrosos procediments judicials i cites mèdiques no urgents van ser cancel·lats prèviament en previsió dels efectes de la tempesta.Les condicions atmosfèriques en la que es trobaven, van obligar a cancel·lar-se prop de 200 vols a l’aeroport de Dublín.

Un huracà té lloc quan al oceà xoquen una massa d’aigua càlida, per sobre de 26ºC, amb una massa d’aire fred. Aleshores produeix un moviment giratori i es va desenvolupant fins originar un huracà, passant de depressió tropical a tempesta tropical i finalment l’huracà.

ophelia.jpg

COMENTARI PERSONAL :

El primer ministre irlandès deia: “Ja sigui al treball, a les vostres cases o a casa d’altres persones es recomana mantenir-se sota sostre. Es tracta d’una tempesta tropical molt perillosa que ha provocat una alerta vermella” dues de les tres morts ocasionades van ser degudes a accidents per caigudes d’arbres. Si aquestes persones haguessin respectat les indicacions de prevenció del ministre, es podria haver evitat la seva mort. L’altre mort ha sigut resultat d’un accident de tràfic ocasionat per fortes ràfegues de vent, fins a 156 quilòmetres per hora.

El primer ministre havia demanat a la població que evités agafar cap tipus de transport durant la tempesta.


A més de les morts, aquesta tempesta ha ocasionat, com s’ha explicat anteriorment, que més de 360.000 llars i negocis romanguessin sense llum degut a que la tempesta va arrencar pals elèctrics i arbres. Aquest fet es podria haver evitat o reduir el dany ocasionat si al voltant d’aquests pals d’electricitat s’haguessin col·locat materials que els arralessin més fort al terra.

Les autoritats irlandesas com a gestió del medi davant de l’huracà Ophelia, han demanat que no es surti de casa durant la jornada ( dilluns) degut als forts vents, i que es tanquin les escoles i centres mèdics.

Font: https://cat.elpais.com/cat/2017/10/16/internacional/1508162421_081430.html

Marina Ortega Martínez

2n de Batxillerat Curs 2017/2018

MÉS DE LA MEITAT DE GALÍCIA EN ALERTA PER SEQUERA DESPRÉS DE L’ANY MÉS SEC DE LA SEVA HISTÒRIA

novembre 21st, 2017 by jjlopez

Lloc: Galícia

Data: 2 d’octubre de 2017

Font informativa: El País i El Mundo

Resultat d'imatges de galícia

Una sequera és la conseqüència directa a un temps prolongat sense pluges. El fet que se’n produeixi una, causa desequilibris en quant a l’agricultura i com a conseqüència, a l’economia. Les sequeres poden ser causades per diferents coses, depenent de la zona en la que es produeixi.

L’any 2017 està sent de moment l’any més sec de la història de Galícia. Les pluges que s’han registrat es troben per sota del 40% de la mitja, i en sis de les divuit zones en les que es divideix la xarxa hidrogràfica de Galícia, el cabal dels rius és inferior al 50%, un percentatge molt allunyat de la que es considera una situació de normalitat en comparació amb anys anteriors. És per això que en aquestes sis zones s’ha hagut d’activar l’alerta per sequera. Les sis zones portaven en prelerta des de principis d’any. S’ha activat aquesta alerta per a la protecció de recursos mitjançant la millora a l’hora de gestionar i utilitzar les aigües superficials i les aigües subterrànies. D’aquesta manera pretenen aconseguir que la població faci un ús correcte i estrictament necessari de l’aigua. Un altre dels objectius és minimitzar els efectes negatius sobre el medi natural, establint mesures que protegeixin la fauna i la flora.  De moment Aigües de Galícia està fent tot el possible perquè la situació no empitjori. De moment però, l’efecte de la sequera no serà inmediat sobre la ciutadania.


Imatge inserida 1

Andrea Canals

2n Batxillerat

2017-2018

TERRATRÈMOL A LA FRONTERA D’IRAN I IRAQ

novembre 21st, 2017 by jjlopez

La passat nit del dia 12 de novembre del 2017 va tenir lloc un terratrèmol a la frontera entre Iran i Iraq.

Un terratrèmol o sisme és la conseqüència d’un alliberament brusc d’energia acumulada pels desplaçaments i friccions de les plaques de l’escorça terrestre o també anomenades plaques tectòniques. Hi ha tres tipus de límits entre plaques que poden provocar sismes: convergent (oceànica-oceànica, continental-continental o oceànica-continental) on les plaques xoquen, divergent (oceànica-oceànica o continental-continental) on les plaques es separen i transformant on hi ha un fregament lateral entre plaques.

Els sismes es poden mesurar en dues escales de mesura. L’escala Richter mesura la magnitud i l’escala Mercalli, la intensitat.

Aquest passat terratrèmol ha sigut provocat al límit convergent entre les plaques Euroasiàtica i Aràbica i la magnitud ha estat de 7,3. L’epicentre estava situat a prop de la ciutat iraquiana de Halabja i l’hipocentre estava només a una profunditat de 33,9 Km. Ha provocat més de 400 morts i més de 7000 ferits. Es preveu que aquestes xifres augmentin en les pròximes hores i dies.

Les autoritats d’Iran han mobilitzat tots els cossos de seguretat, incloent l’Exèrcit i els Guardians de la Revolució per accelerar les tasques de salvament i la retirada de runes. També han enviat 19 helicòpters i tres avions per traslladar ferits als hospitals més propers.

Comentari personal:

Crec que un terratrèmol té precursors que poden preveure un episodi però hi ha molts factors externs que els poden distorsionar i no poder fer una bona predicció i per tant, una bona prevenció. També crec que aquests països no tenen els recursos suficients per poder fer una bona prevenció amb, per exemple, edificis sismoresistents.

Fonts utilitzades: El País (diari electrònic) i BBC Mundo.

mapa-iran

Localització i afectació del terratrèmol

terremotoiran1311171

Edificis caiguts a causa del sisme

Alba Palouzié

2n de Batxillerat

Curs 2017-2018

Xile fa front als pitjors incendis forestals de la seva història

febrer 17th, 2017 by jjlopez

Els pitjors incendis en la història de Xile van provocar que es declari l’estat de catàstrofe a la regió central d’aquest país.

Lloc: Xile.

Data: 28 de gener 2017.

Font informativa: BBC, Conaf.

Un incendi forestal és un foc que, qualsevol sigui el seu origen i amb perill o dany a les persones, la propietat o l’ambient, es propaga sense control en terrenys rurals, a través de vegetació llenyosa, arbustiva o herbàcia, viva o morta. És a dir, és el foc que crema arbres, matolls i pastures. És un foc injustificat i descontrolat en el qual els combustibles són vegetals i que, en la seva propagació, pot destruir tot el que trobi al seu pas.

Malgrat les diferents causes dels incendis, se sospita que l’origen dels successos hagi estat per causes antròpiques, tal com la majoria dels incendis registrats al país per la Corporació Nacional Forestal (Conaf).

Imatges del satèl·lit de la NASA que mostren els incendis a Xile.

Imatges del satèl·lit de la NASA que mostren els incendis a Xile.

Els focs es van iniciar fa una setmana i es van escampar ràpidament en els terrenys afectats per la sequera que afronta el país. La propagació del foc es veu potenciada per les condicions climàtiques que atorga la temporada estival a Xile, que es denominen «factor 30-30-30», amb temperatures superiors als 30 graus centígrads, baixa humitat de l’aire (al voltant d’un 30 %) i vents de 30 quilòmetres per hora. A finals de gener de 2017 la Dirección Meteorológica de Chile va registrar una onada de calor que va marcar temperatures històriques, amb la temperatura més alta registrada a Santiago de Xile durant el mes de gener i la més alta des de 1912 (37,4 °C), i les màximes absolutes registrades a les ciutats de Curicó (37,3 °C), Chillán (41,5 °C) i Los Angeles (42,2 °C). El 26 de gener de 2017 es va registrar la temperatura màxima de la història de Xile: 44,9 graus en Quillón.

S’estima que la superfície afectada és d’unes 400.000 hectàrees i s’ha enregistrat la mort d’11 persones.

Molts països s’han sumat a la lluita contra els incendis forestals. Argentina, Brasil, Colòmbia, Espanya, Estats Units, Mèxic, França, Rússia i Perú són les nacions que han enviat especialistes o donat diners al país per detenir la catàstrofe.

Incendi forestal a la ciutat de Pirque, el 21 de gener de 2017.

Incendi forestal a la ciutat de Pirque, el 21 de gener de 2017.

Aquests son els pitjors incendis forestals als quals Xile mai s’ha enfrontat. Com ja s’havia esmentat, els investigadors de la Conaf van assegurar que els incendis van estar provocats per causes antròpiques, com les barbacoes. Per aquest motiu, és molt important educar la població per tal d’evitar els incendis i establir plans d’actuacions en cas d’aquestes tragèdies com per exemple els tallafocs.

María Isabel Yepes.

2n Batxillerat.