El Punt Avui
26 de novembre de 2011

Un equip dels EUA calcula un augment de la temperatura per sota del previst.
Investigadors de la Universitat de l’Estat d’Oregon (EUA), amb la col•laboració de científics d’altres universitats nord-americanes, acaben de publicar un treball a la revista Science que rebaixa significativament la probabilitat d’un canvi climàtic extrem imminent provocat per l’efecte del diòxid de carboni (CO2) en l’escalfament global del planeta. En aquesta recerca hi ha participat l’investigador ICREA de la Universitat Autònoma de Barcelona Antoni Rosell.
Les prediccions que fa aquest grup sobre l’efecte de l’increment de CO2 en el clima indiquen que la temperatura de la Terra s’incrementarà menys de l’esperat si es manté l’actual ritme d’emissions. En concret, rebaixen la predicció de l’increment màxim esperat dels 4,5°C que va calcular el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) a 2,6°C i descarten escalfaments per sobre dels 6°C si es duplica el CO2 atmosfèric respecte a nivells preindustrials.
Els investigadors han arribat a aquestes conclusions a partir de la reconstrucció de les temperatures de l’Edat de Gel (fa 21.000 anys), una època en què les concentracions de gas d’efecte hivernacle eren molt inferiors a les de l’època immediatament preindustrial (fa poc més d’un segle). Tot i els resultats, els científics recorden que l’escalfament global és un fet real i que l’increment del CO2 tindrà efectes importants.

Emissions creixents de CO2 a el Hierro

Científics de l’Institut Tecnològic i d’Energies Renovables (ITER) de Canàries han comprovat que les emissions difuses de CO2 a l’illa de Hierro no han deixat d’augmentar des del juliol fins a assolir les 2.186 tones diàries, un valor equivalent a 6,3 vegades el valor mitjà considerat normal a l’illa (345 tones). L’ITER avalua les variacions espacials i temporals de l’emissió de CO2 a l’illa.

Taca provocada pel volcà submarí del Mar de las Calmas, a l’illa de HIerro Foto: EFE.

RESUM
Un nou article publicat a la revista science informa de la davallada significativa d’un canvi climàtic imminent provocat per l’efecte del CO2.Aquestes dades les van aportar investigadors d’USA,universitaris nord-americans i Antoni Rosell, investigador de l’ICREA de l’UAB.

Si es manté la temperatura de la Terra i l’actual ritme d’emissions, les prediccions tendeixen a esperar un increment menor de CO2. Es rebaixa la predicció feta anys enrere de 4,5ºC, calculat per L’IPCC, a 2,6ºC. També s’ha descartat qualsevol augment per sobre del 6ºC, en el cas que es dupliquessin el co2 atmosfèric.

Per obtenir aquesta conclusió s’ha hagut de reconstruir les temperatures de l’Edat del Gel. Ja que en aquella època hi havia menys presència de CO2.
Els científics recorden que l’escalfament global és real i que l’augment de CO2 tindrà efectes importants.

Emissions creixents de CO2 a el Hierro

Les emissions a El Hierro no han deixat d’augmentar des del juliol. S’han registrar 2.186 tones diàries de CO2. Aquest valor és 6.3 vegades major del normal a l’illa (345 tones). L’ITER està avaluant aquest canvi provocat per les erupcions volcàniques.

Anna García
2n Batxillerat B

El Periódico

Dissabte, 5 de novembre del 2011 - 09:39h.

RESUM

El primer divendres de novembre, la plaça d’Isop del barri de la Teixonera (Barcelona) s’ha vist afectada per un esfondrament d’uns 20 metres quadrats que ha obligat a dessallotjar 14 persones de les vivendes del voltant per prevenció.

A les 17 hores del mateix dia, la Guàrdia Urbana i els Bombers han acordonat una zona de la plaça ja que s’hi ha apreciat un petit esboranc de poca importància. A les 21 hores la pluja s’ha encarregat de fer cedir el sot, convertint-lo d’aquesta manera en un forat d’uns 20 metres quadrats.

Les primeres hipòtesis dels serveis han informat que ha estat degut al col·lapse d’una canonada que passa per sota.

OPINIÓ

Hi ha trams dels carrers de Barcelona que ronden ja el centenari i això comporta un pausat deteriorament de les infraestructures que els sostenen. Si a això se li suma la humitat que hidrata el sòl i el fa més vulnerable, obtenim possibles esfondraments.

Una bona cura i manutenció dels carrers, tan per part de l’administració pública com pels ciutadans pot ajudar a la conservació d’aquests i prevenir petits desastres.

Una mesura òptima seria la impermeabilització total del substrat inferior a les totxanes del carrer o bé un reforçament en les canonades.

Per part dels serveis urbans l’acordonament del sector ha sigut una molt bona acció, ja que al final el forat ha sigut més perjudicial del que es pensava i putser en comptes de 14 simples dessallotjaments, podríen haver-hi hagut ferits.

David Linuesa
2n Batxillerat B

Agència EFE/Sant Sebastià

Diumenge 6 de novembre de 2011

Les fortes pluges registrades durant la setmana del 6 de novembre a Euskadi, han desbordat diversos Rius, com l’Urrumea i l’Oria.

El pluviòmetre de la presa de l’Añarbe ha recollit 209 litres per metre quadrat durant aquesta setmana. La dada recollida representa el 86 % de les precipitacions de tot un mes de novembre mitjà.

El govern basc ha activat el pla d’emergència d’inundacions, desallotjant famílies del barri donostiarra de Martutene, el d’Ergobia i la localitat d’Hernani.

Així també s’han desplegat els dispositius d’emergència dels bombers, la creu Roja, la DYA i les brigades mòbils de Busseig i muntanya per tal de rescatar les persones atrapades per les inundacions.

En la localitat d’Hernani, l’ajuntament ha habilitat un poliesportiu ( poliesportiu de Gasca) per aquelles persones que ho necessitin fins que puguin retornar a les seves cases.

A més de les precipitacions, també s’han donat despreniments de roques que han fet tallar carreteres i vies de ferrocarril ( tall de la N-634 entre Zarautz, Getaria i Deba i talls  de les vies  d’Euskotren).

Despreniments  en la N-634

El clima del País Basc  és molt procliu a fortes precipitacions, ventades i temperatures baixes.

En aquest tipus de clima els despreniments  són força habituals, doncs, les roques pateixen un fenomen anomenat gelifracció.

La gelifracció és un tipus de metamorfisme basat en l’infiltració de  l’aigua  en les roques,  i la posterior dilatació per les baixes temperatures.

Aquesta dilatació provoca esquerdes en les roques, donant lloc als despreniments.

Pel tema de les precipitacions i inundacions, Euskadi té un sistema d’evacuació i de prevenció força bó. Molts dels pobles bascos tenen canalitzacions per l’aigua de la pluja, les teulades estan disposades totes amb la mateixa pendent perquè no s’acumuli l’aigua i la majoria de ponts tenen bandes antidesllizants perquè els ciutadans no rellisquin.

Laura Angulo

2n Batxillerat A

Diari “La razón”  21/12/2011

Resum de la notícia: El nombre de víctimes per les inundacions ascendeix a 976. Aquestes inundacions, juntament amb corriments de terra van ser provocats per la tempesta tropical “Washi”, el passat cap de setmana. La franja afectada abasta tretze províncies, entre la franja de les illes Visayas i Mindanao.

A part de l’elevat nombre de víctimes mortals hi ha gran quantitat de damnificats (349.000 aproximadament). Per tant, el cost econòmic calculat és molt elevat, es calcula que uns 22.6 milions de dòlars (998 milions de pesos). El govern ha creat un fons especial per cobrir aquestes necessitats.

Per altra banda, els experts de les agències internacionals destaquen el “chabolisme” com el principal factor de l’elevat nombre de víctimes causades per aquest desastre natural. A més, la desforestació també afavoreix les riuades.

Opinió personal: Després d’un desastre natural d’aquest tipus es veu com la falta de bones infraestructures fa que augmenti el risc a patir danys i que el nombre de víctimes augmenti. També, altres factors com la desforestació es veu com agreugen el problema.

A més, la gran despesa econòmica suposa una trava pel país, ja que aquests diners poden ser utilitzats per altres coses i no per invertir-los en cobrir danys. Així, hagués estat millor invertir en prevenció i no ara en intentar arreglar les destrosses, ja que surt més car i el cost en vides humanes també és més gran.

Natàlia Franco

2n Batxillerat A

Font: La vanguardia (30 de setembre del 2011)

Las extendidas inundaciones del monzón, tifones y tormentas han infligido estragos sin precedentes en la región, dejando más de 600 muertos o desaparecidos en la India, Tailandia, las Filipinas, Japón, China, Pakistán y Vietnam en los últimos cuatro meses.

Una tormenta tropical azotó Vietnam el viernes, obligando a evacuar a 20 mil personas, al tiempo que las Filipinas se preparaban para un nuevo tifón y varios países asiáticos sufrían graves inundaciones tras un inusual clima tormentoso.

Las extendidas inundaciones del monzón, tifones y tormentas han infligido estragos sin precedentes en la región, dejando más de 600 muertos o desaparecidos en la India, Tailandia, las Filipinas, Japón, China, Pakistán y Vietnam en los últimos cuatro meses. Tan sólo en la India se estiman daños por mil millones de dólares, de los cuales 726 millones corresponden al estado de Orissa, el más golpeado.

Varios estudios sugieren una intensificación de la lluvia anual por el monzón en Asia, con un aumento en las concentraciones de dióxido de carbono en la atmósfera, señaló el Instituto Indio de Meteorología Tropical, operado por el estado. Aún así, no está claro que estos fenómenos atmosféricos se deban completamente al cambio climático, especialmente en la India, advirtió.

Tras golpear a las Filipinas y a China esta semana, el tifón Nesat perdió fuerza y se volvió una tormenta tropical justo antes de dirigirse hacia el norte de Vietnam el viernes por la tarde, llevando consigo vientos sostenidos de hasta 118 kilómetros (73 millas) por hora, de acuerdo con el centro meteorológico nacional. Intensos vientos azotaron las calles de Hanoi, la capital.

Fuertes lluvias anegaron áreas del norte y centro del país. Se emitieron advertencias de inundaciones repentinas y deslaves en regiones montañosas, así como de inundaciones en áreas bajas.

La tormenta inundó el jueves las calles a lo largo de la isla de Hainan en el sur de China, obligando a unas 300 mil personas a dejar sus hogares, informó la agencia oficial noticiosa china Xinhua. Nesat golpeó las Filipinas el martes y dejó al menos 43 muertos, así como 30 desaparecidos tras causar una de las peores inundaciones en décadas en la capital Manila.

Se calculaban daños por 91 millones de dólares, y al mismo tiempo se efectuaban preparativos para recibir al tifón Nalgae, que se dirigía hacia el norte de las Filipinas. Se espera que traiga consigo vientos de 140 km/h (87 mph) y ráfagas de 170 km/h (105 mph) , adquiriendo más fuerza antes de tocar tierra el sábado por la mañana y arrojar intensas lluvias, informaron meteorólogos.

Les inundacions, tempestes i tifons de l’Índia, Tailàndia,  Filipines, Japó, Xina, Pakistan i Vietnam d’aquests últims quatre mesos han deixat a la regió més de 600 morts o desapareguts.

No està clar que aquests fenòmens atmosfèrics hagin estat fruit del canvi climàtic, tot i això l’institut indi de meteorologia tropical estima un augment en  d’intensificació de la pluja anual pel monzó a Àsia i en el CO2 de l’atmosfera.

El dimarts 27 una forta tempesta va arribar a les Filipines i va causar una de les pitjors inundacions a la capital, deixant uns 43 morts i 30 desapareguts. El dijous dia 29, va inundar els carrers de la Xina, obligant a unes 300 mil persones a marxar del seu territori. Després de passar per les Filipines i  la Xina el tifó Nesat ha perdut força i s’ha tornat una tempesta tropical, la qual ha estat anomenada la tempesta tropical Nesat. El divendres 30 es va dirigir cap a Vietnam i concretament a Hanoi, la capital, amb uns forts vents de 118 kilòmetres hora. Es calcula que la tempesta ha causat danys per un valor de  91 milions de dòlars.

Les Filipines, un cop ha passat la tempesta, es prepara per rebre el tifó Nalgae que es dirigeix cap el nord de les Filipines, on s’espera que porti uns vents de 140 km/h i ràfegues de 170 km/h, es creu que arribarà el dissabte i portarà pluges intenses.

Anna García

2n Batxillerat A

L’illa del Hierro, situada dins de l’arxipèlag de les  Canàries, ha patit des del  25 de setembre un conjunt de 93 sismes.

Segons l’Institut Geogràfic Nacional (ING) els sismes registrats oscil·len entre l’1,6 i els 3,4 graus a l’escala Richter.

Els sismes més intensos s’han donat a una població del nord-oest de l’illa anomenada Frontera. Així doncs, el Govern de Canàries ha posat mesures de prevenció i d’alerta en aquestes zones.

Els geòlegs preveuen que aquests moviments són el principi d’una erupció a  l’illa del Hierro. Una possible teoria que exposen és que el magma intern hagi ascendit fins a una capa terrestre més superficial i hagi fet pressió fins a crear fractures ( causant els sismes).  També especulen que es podria donar una afloració del magma en mig de l’oceà i crear una erupció submarina.

Imatge de El Periódico (dimarts 22 d’octubre de 2011)

Opinió

Els habitants de les illes Canàries ja estan acostumats a aquest tipus de moviments terrestres i d’alertes per erupcions, doncs són un tipus d’illes volcàniques i és del tot normal que apareguin aquests fenòmens.

D’altra banda l’illa del Hierro és una de les més petites i per tirar endavant la seva economia necessita molt turisme.

El fet de posar en alerta i evacuar una part de la població fa que molts hotels i restaurants es vegin afectats negativament.

Tot i així, el sistema d’evacuació que tenen a les Canàries és prou bo. D’aquesta manera disminueixen l’exposició al risc perquè ni els habitants ni els turistes puguin prendre mal.

Laura Angulo

2n Batxillerat A

La antigua capital de Ayutthaya, situada a unos 100 kilómetros al norte de Bangkok, es una de las más afectadas por el desbordamiento del río Chao Phraya, que anegó hace dos días el complejo histórico declarado patrimonio de la Humanidad en 1991. En esta provincia, las autoridades han emitido otra alerta a la población ante una nueva subida del nivel del agua a última hora de hoy y el temor que vuelvan a desbordarse los diques de protección que se han levantado con sacos de arena. Un hospital de la provincia ha tenido que cerrar temporalmente y 17 pacientes que estaban ingresados han tenido que ser trasladados a otros centros.

La riada también ha inundado con unos 2 metros de agua la cárcel provincial de Ayutthaya, donde se ha empezado a evacuar a otras prisiones a 600 de sus 1.766 reclusos, indicó el director general de Prisiones, Somsak Rangsiyopas.

El gobernador de Ayutthaya, Witthaya Piewpong, dijo que el momento más crítico en esta zona se alcanzará en unos tres días, cuando el agua que fluye desde las provincias situadas al norte podría hacer subir el nivel en 50 centímetros.

La Universidad de la Cámara de Comercio de Tailandia estimó hoy que los daños causados por las inundaciones ascenderán a 130.100 millones de bat (4.183 millones de dólares o 3.134 millones de euros).
Según un estudio realizado por este centro, los daños recortarán entre 1 y 1,3 puntos porcentuales el Producto Interior Bruto de Tailandia de este año, que se quedará en un 3,6 por ciento.

LA VANGUARDIA. Sucesos | 06/10/2011 - 13:13h

Aquesta notícia recollida de La Vanguardia tracta sobre un fet al que ja ens té acostumats Àsia… Explica que cada cop més els morts i els damnificats per inundacions en aquestes zones augmenten…

Aquesta notícia no es la primera que veig ni molt menys sobre un fet com a aquest a l’Àsia… Aquestes inundacions es poden produir a qualsevol regió del món, però ho fan amb més freqüència a les zones asiàtiques. I a més a més, com són països subdesenvolupats, afecten molt més que als que estan desarrollats.

En totes aquestes zones estan poc preparats per aquestes situacions tot i que n’han viscut de moltes… Cada cop més reben més ajudes d’altres països que estan més desenvolupats, tot i així segueixen havent-hi centenars de morts…

S’espera que totes aquestes catàstrofes es redueixin al mínim de danys possibles, ja que són inevitables… Almenys que no produeixin tants danys…

Jordi Cabezali

2n Batxillerat C

Diari: El país      Data: 04/10/11

Notícia escrita per: Lara Otero

Un avió d’Iberia ha fet el primer vol fent servir biocombustibles a Espanya, ha sigut en un vol Barcelona-Madrid en el que s’ha fet servir un combustible que conté un 25% d’oli de camelina barrejat amb bioquerosè parafínic.

La camelina és una planta oleaginosa de la s’extreu l’oli per fer el combustible; presenta moltes avantatges com a combustible per a aviació perquè no es congela tant fàcilment com altres i la planta es pot cultivar gairebé en qualsevol clima (no competint així amb els espais dedicats a altres cultius per a l’alimentació humana).

Però de moment no és un biocombustible gaire rentable, ja que al estar en els seus inicis és força difícil d’aconseguir i els preus molt elevats, no sortint rentable el vol.

Com a dades importants, en aquest vol s’han consumit 2.600 quilos de la barreja i s’han emès 1.5 tones de COmenys de l’habitual a l’atmosfera.

L’actual recerca d’alternatives per aconseguir combustibles més ecològics (com la utilització de microalgues per a fer aquests combustibles) comença a donar força possibilitats per a que es produeixi un canvi però encara s’està desenvolupant. Això provoca que de moment no surti gaire rentable però a la llarga, si es segueixen invertint diners, s’aniran trobant millores fins a aconseguir un equilibri. Per això és molt important fer totes aquestes investigacions, que poden acabar sent una opció de futur.

Natàlia Franco

2n Batxillerat A

El greu terratrèmol de 9 graus en l’escala de Richter que va patir el dia 11 de març de 2011 el Japó, va tenir nombroses conseqüències. La primera i principal va ser el tsunami que va generar, amb onades de fins a 13 metres d’altura que van destruir tota la costa nord del Japó. Aquest tsunami va arrasar tot el que va trobar al seu pas, fins i tot, va poder malmetre la central nuclear de Fukushima-1. Aquest greu problema de la central nuclear va posar i continua posant en perill la població, ja que, si hi hagués una explosió d’algun dels reactors i es produís una fuita radioactiva, el Japó viuria un dels desastres nuclears més grans i entraria en una profunda crisi, l’última viscuda en la II Guerra Mundial.

Per entendre una mica més les notícies s’explicarà primer de tot el funcionament d’una central nuclear i concretament ens centrarem a la Central Nuclear de Fukushima-1.

Funcionament d’una central

Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per produir energia elèctrica. L’energia necessària s’extreu del nucli dels àtoms per mitjà de la fissió d’aquests, és a dir, pel trencament del nucli de l’àtom en àtoms més petits. 

 Aquest trencament produeix molta energia i és el principi en el qual es basen. El combustible utilitzat en aquestes és o l’urani o el plutoni. Aquests combustibles es troben en el nucli d’un reactor nuclear, que no és més que una cambra de seguretat per on passa un líquid refrigerant, que normalment és l’aigua. Quan s’escalfa l’aigua i es transforma en vapor mou les aspes d’una turbina que transforma l’energia mecànica en energia elèctrica. Concretament, la central Nuclear de Fukushima-1 es troba situada a la ciutat de Okuma i està composta per sis reactors nuclears. Té una potència total de 4,7 GW fent d’aquesta central una de les 25 centrals nuclears més importants del món.

 Resum de la notícia

Quan es va produir el terratrèmol, Japó va quedar espantada per la força que havia tingut, però no es van imaginar el que els venia a sobre, una possible crisi nuclear i és que el mateix dia del terratrèmol el nivell de radioactivitat va augmentar a la central nuclear de Fukushima, segons van notificar els propietaris de la planta, TEPCO, al govern de Japó. És per això que  els tècnics de la planta van estar des del dia 12.03.2011 injectant aigua marina als reactors per refredar la turbina i el nucli. Per seguretat van evacuar un total de 180.000 residents en un perímetre de 20 km al voltant de la central i almenys 37 persones es van veure exposades a la radioactivitat.

El dia 14.03.2011 els responsables del reactor número 2 de la central japonesa de Fukushima estaven intentant refrigerar-lo quan es va produir una altra explosió que va afectar el cofre de confinament. L’explosió produïda a les 6.10 hores va danyar la piscina de condensació del cofre, preparada per evitar les fuites radioactives. Mentre les autoritats estaven intentant controlar la situació es va produir una altra explosió per sobreescalfament que  va causar una fusió parcial del nucli per un error en el sistema de refrigeració, segons va informar TEPCO. L’empresa va dir que hi va haver un moment que les barres van quedar totalment sense refrigerant ja que el nivell de l’aigua va baixar profundament, cosa que va provocar una fusió parcial del nucli amb un alliberament de radioactivitat molt alt. Més tard, però, el nivell d’aigua va tornar a pujar i va recobrir de nou les barres de combustible. La por estava centrada en els reactors 2 i 3 de la central. Concretament en el reactor 3, el dia 14 es va produir una explosió per acumulació d’hidrogen en el segon element de contenció de la central, que finalment no va produir ni fuites radioactives ni cap dany als altres elements de contenció, únicament van resultar ferides onze persones.

El dia 15.03.2011 els diaris informaven que el sistema de contenció del reactor número 2 estava en perill. Per això es va declarar el nivell 6 del INES (Escala Internacional Nuclear i de Successos Radiològics), una escala on el seu màxim és 7. En contraposició l’agència japonesa encarregada d’aquests temes va assegurar que el nivell va ser molt exagerat. Ells mateixos reconeixien que es trobaven en un nivell 4.

 El dia 16.03.2011 l’Organisme Internacional de l’Energia Nuclear Atòmica (OIEA) va declarar que els reactors 1, 2 i 3 van patir nombrosos danys encara que deien que no es podia dir que la situació estava fora de control. El director general d’aquest organisme va reconèixer que la situació era molt seriosa però que hi havia gent especialitzada que estava intentant, per tots els seus mitjans, recuperar la normalitat als reactors. El director de l’OIEA va informar que els nivells de radiació van augmentar a Tòkio i a altres ciutats però va descartar que suposessin un perill per la salut humana. Continuaven tenint un temor al reactor 3 que utilitza com a combustible plutoni.

Fins ara tots els esforços estaven centrats en els reactors 1, 2 i 3, ja que els reactors 4 i 6 estaven apagats i no havien patit cap explosió. Doncs tot ha canviat, ja que en el reactor número 4 es va produir una explosió que va expulsar alts nivells de radiació que van impedir els treballadors acostar-se. És per això que l’exèrcit japonès va enviar helicòpters carregats d’aigua per baixar la temperatura però aquesta missió també va ser cancel·lada perquè els nivells de radiació feien impossible acostar-se.

Dies més tard, els enginyers japonesos van aconseguir connectar un cable elèctric extern que tornava a portar l’energia al reactor número 2, amb l’objectiu de tornar el flux a la planta. A més, a les últimes hores es va aconseguir llançar aigua de mar amb l’ajuda d’helicòpters davant de la impossibilitat d’entrar el personal pels alts nivells de radioactivitat. Si es pogués retornar l’electricitat al reactor número 2 seria una gran pas, ja que podrien tornar a connectar el sistema de refrigeració. Els experts senyalaven que la situació continuava sent dolenta tot i que des del dia del tsunami la cosa no havia empitjorat. Per això, tant els helicòpters com els camions cisterna, treballaven a contrarellotge llençant litres i litres d’aigua sobre els reactors sempre tenint especial atenció en els nivells de radiació. Quan aquests van detectar radiació en un radi d’entre 20 i 30 km van recomanar  que no sortissin de casa, que tanquessin les finestres i que no engeguessin l’aire condicionat.

Mentrestant, els operaris de la central continuaven refredant els reactors 3 i 4, els més inestables i van aconseguir que els reactors 1, 2, 5 i 6 quedessin connectats a la xarxa elèctrica i així els hi pogués tornar a funcionar el sistema de refrigeració cosa que acceleraria molt el procés. I sembla que això s’estava demostrant perquè els nivells de radiació havien descendit considerablement remarcant que l’aigua ha baixat molt la seva temperatura i que la radiació no és perjudicial per la salut.

L’OMS va advertir de radiació als aliments procedents de la zona de Fukushima cosa que va fer decaure les vendes en els mercats regionals sobretot en vegetals, llet i aigua. D’una banda el govern va prohibir la venda de llet fresca procedent de Fukushima així com els espinacs procedents de zones properes a la central, ja que contenien 27 vegades més de les partícules radioactives permeses. Per altra banda, les autoritats també van prohibir la ingesta d’aigua de l’aixeta ja que podria contenir partícules radioactives, fins a 3000 vegades més de les permeses.

El dia 22.03.2011 els operaris van aconseguir que els 6 reactors de la central estiguessin reconnectats al corrent elèctric. TEPCO  va informar que també s’havia recuperat el corrent elèctric en les sales de control dels reactors 3 i 4. Totes les autoritats creien que era un bon avenç el fet que s’hagués reconnectat el corrent elèctric però no deixaven mai de recordar que la situació continuava sent extremadament dura.

Després de totes les alertes sobre possible radiació en el menjar,  l’alerta per radiació es situava en l’aigua de mar, ja que van detectar partícules radioactives en concentracions altes cosa que afectaria al peix, un aliment bàsic per la societat japonesa. Tot i aquesta alerta els bombers van continuar amb les operacions de llançament d’aigua sobre el reactor número 3, un dels més danyats mentre que en el 4 continuen els esforços per evitar el sobreescalfament ja que tot el combustible es trobava a la piscina de magatzem.

El govern, el dia 23.03.2011 continuava informant i aconsellant que no beguessin aigua de l’aixeta els bebès per haver trobat nivells de iode perillosos per aquesta edat. La radiació es va trobar en la depuradora d’aigua del nord de Tokio. Es van trobar 210 becquerel/kg (els nens com a màxim 100 i els adults 300).

A més la radiació està penetrant al subsòl i els nivells passen 430 i 47 vegades els límits, cosa que significaria que els habitants dels pobles podrien estar exposats a un any de radiació quatre vegades superior a la permesa.

Referent al menjar, les autoritats continuaven recomanant no menjar verdures com espinacs, bròquil o col produïdes a la zona de Fukushima. També es va demanar no consumir ni llet ni julivert. Això també afecta els mercats ja que molts països estan suspenent les importacions de verdures de la zona.

Un segon tema important és l’aigua de la capital del país, Tokio. El dia 24.03.2011 va tornar a nivells normals i va tornar a ser apta, fins i tot per el consum de bebès, després que el dia 23.03.2011 es tornessin a detectar partícules radioactives de iode.

Tot i aquesta millora, es continua recomanant que els nens no la beguin. Tanmateix van advertir que la radiació podia augmentar de nou, es per això que van estar repartint ampolles d’aigua a 80.000 persones afectades. I per últim, l’economia del país està quedant afectada ja que molts països estan vetant els aliments procedents del Japó.

Mentrestant, les últimes anàlisis de la qualitat de l’aire sobre radioactivitat mostren un clar descens d’aquesta però tot i això es manté el radi de seguretat.

Mentres les notícies continuen informant minut a minut de la situació de la central nuclear també s’ha dit que aquesta serà desmantellada quan s’acabi tota l’alerta i així no podrà causar més danys a la població.

Una situació com la que es va viure a Fukushima i que encara es continua vivint és imprevisible i tràgica. D’una banda el Japó va patir pel gran terratrèmol i pel tsunami però és que minut a minut continuen recordant aquell malson veient com la central Nuclear de Fukushima va variant el seu estat. Una situació com aquesta afecta molts aspectes del país i va creant el que es coneix com un efecte en cadena. Sembla que mica en mica el Japó va sortint del pas i aconsegueix controlar la situació però encara els queda molt treball per endavant que de ben segur que podran aconseguir.

Bibliografia:

http://www.elperiodico.com/buscador/es/basico?meta=&q=alerta+nuclear+en+japon&type=news&lang=es&fields=PUB_DATE&reverse=true

Carla Valriberas Arroyo

2on Batxillerat

08.04.2011

12/03/2011L’efectiu sistema d’alerta al Japó 

Aquest sistema d’alerta consta de 4.000 sensors instal·lats a la costa de Japó. Aquests són capaços de detectar les ones que genera un sisme. Els sensors capturen la informació de les ones més ràpides.

Aquets sistemes estan connectats a diferents mitjans de comunicació i al govern, i així s’aconsegueix la reacció automàtica. Un exemple és el tren bala, que davant d’un d’aquests sistemes d’alerta pot disminuir la velocitat.

Actualment, el sistema d’alerta es recolza en tots els dispositius disponibles. No només es comunica per televisió, sinó que també es comunica per telèfons mòbils, altaveus localitzats en lloc públics acompanyats de sirenes, llums d’emergència i text.

Tot i això, per sobre de la tecnologia i d’aquest sistema d’alerta està mantenir la calma i resguardar la seguretat. Els professionals diuen que els 10 segons d’avís de l’aproximació d’un sisme són claus per pensar en com actuar.

18/03/2011

Sistemes d’alerta i evacuació al Japó

 

El terratrèmol que va afectar Japó l’11 de març del 2011 va ser el pitjor que s’ha vist en aquet país en 300 anys. Aquest va tenir una magnitud de 8.9 en l’escala Richter ( encara que ha estat revaluat a 9.0).

Centenars de persones van morir i milers han resultat afectats, però aquesta tragèdia podria haver estat doble o triple si no hagués funcionat els dos importats sistemes d’alerta. Un d’aquests va ser el sistema d’alerta primerenca de terratrèmols i l’altre és un sistema d’avís oceànic per tsunamis

 

 

 

 

 

El primer sistema : el sistema d’alerta primerenca es va activar per primera vegada en aquest terratrèmol. Els habitants de Tòquio van tenir uns 80 segons d’advertència abans que el terratrèmol devastador assetgés al país. Això es va aconseguir gràcies  a aquests sistema amb més de 1.000 sismògrafs dispersos per tot el país. Aquest sistema d’alerta primerenca s’ha convertit en el sistema més avançat del món.

 

Amb els dispositius localitzats, el sismògrafs detecten la primera evidència d’un terratrèmol mitjançant les ones P ( aquestes tenen la longitud d’ona més curta i són les que generen menys conseqüències) . Gràcies a aquestes es calcula la ubicació de l’epicentre del terratrèmol. Les ones que es van detectar a continuació van ser les ones S. Aquestes tenen major longitud d’ona i són molts més perjudicials.

El sisme de l’11 de març va ocórrer a les 5:46 . Als sensors els van prendre uns deu segons per detectar senyals suficients i poder concloure que el sisme era greu i emetre les alertes. Atès que les ones secundàries més perjudicials viatgen a 4 quilòmetres per segon, hauria trigat prop de 90 segons en recórrer els 373 quilòmetres fins a Tòquio.

 

 

 

El gràfic mostra les etapes involucrades en l’activació de sistemes d’alerta primerenca de Japó.

En aquest sistema el govern va invertir 1 bilió de dòlars en la sevainstal·lació. El que fa aquest sistema és detectar els terratrèmols i els assenyala amb advertències anticipades encara breus, que en aquest cas de l’11 de març, va permetre als sectors com ferrocarrils i serveis públics de frenar els trens d’alta velocitat i tancar les línies de gas, així com advertir el públic a través de la televisió, Internet i missatges de text.

El sistema només pot proporcionar les advertències amb un màxim d’1 minut o dos abans que el sisme greu comenci. Però el experts asseguren que aquests temps pot ser suficient perquè la gent es posi a cobert, deixi de realitzar la cirurgia en un hospital, surti d’un ascensor , o es situi al costat de la carretera.

 

 

 

 

La imatge de la dreta mostra el funcionament de detecció dels terratrèmols.

Les alertes de tsunami prenen en canvi més temps per a generar-se, atorguen només pocs minuts d’advertència abans que les primeres onades colpegen la costa. Això és el reflex de les diferents tecnologies necessàries per detectar terratrèmols i calcular els efectes sobre el mar. El govern japonès va emetre una alerta de tsunami local després de tres minuts de produir-se el terratrèmol, i el Centre d’Alerta de Tsunamis del Pacífic va emetre la seva alerta regional només nou minuts després és a dir a les 05:55.

 

Aquesta gràfica indica els punts on es troben les bolles detectores de tsunamis.

Per sort, els tsunamis no es mouen tan ràpidament com els terratrèmols. En aigües de poca profunditat, redueixen la velocitat i produeixen grans onades. Els residents de les zones més afectades potser només van tenir 15 minuts d’advertència, Tòquio en va tenir almenys 40 minuts.

Dissenyar i posar en operació aquests sistemes d’alertes que són els més avançats en el món. Però com es va veure el divendres 11, no importa el que facis, hi haurà danys. Hi ha incertesa en l’enginyeria sísmica. I molta fortalesa en la natura.

26/03/2011

 Japó plora la mort de 10.418 víctimes i 17.072 desapareguts

Deu dies després del terratrèmol i el tsunami, l’últim balanç de víctimes parla de més de 8.600 morts i 13.200 desapareguts.

A Miyagi sumen ja 6.338 els morts confirmats; A Iwate en són 3.123, mentre a Fukushima ascendeixen a 904.

L’Agència de Policia Nacional japonesa ha elevat a 10.418 morts i 17.072 desapareguts el balanç pel terratrèmol i el posterior tsunami registrats l’11 de març.

El dia 26 de març es fa un balanç i es dona la terrible xifra de 244.300 afectats, inclosos els residents a la zona propera a la central de Fukushima-1, els reactors de la qual s’han fos parcialment.

Els afectats han estat evacuats a uns 2.000 refugis.

 

Marta Carretero i Fernández

2n BATX. C

CTMA