Proa al Medi Ambient

El Punt Avui
26 de novembre de 2011

Un equip dels EUA calcula un augment de la temperatura per sota del previst.
Investigadors de la Universitat de l’Estat d’Oregon (EUA), amb la col•laboració de científics d’altres universitats nord-americanes, acaben de publicar un treball a la revista Science que rebaixa significativament la probabilitat d’un canvi climàtic extrem imminent provocat per l’efecte del diòxid de carboni (CO2) en l’escalfament global del planeta. En aquesta recerca hi ha participat l’investigador ICREA de la Universitat Autònoma de Barcelona Antoni Rosell.
Les prediccions que fa aquest grup sobre l’efecte de l’increment de CO2 en el clima indiquen que la temperatura de la Terra s’incrementarà menys de l’esperat si es manté l’actual ritme d’emissions. En concret, rebaixen la predicció de l’increment màxim esperat dels 4,5°C que va calcular el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) a 2,6°C i descarten escalfaments per sobre dels 6°C si es duplica el CO2 atmosfèric respecte a nivells preindustrials.
Els investigadors han arribat a aquestes conclusions a partir de la reconstrucció de les temperatures de l’Edat de Gel (fa 21.000 anys), una època en què les concentracions de gas d’efecte hivernacle eren molt inferiors a les de l’època immediatament preindustrial (fa poc més d’un segle). Tot i els resultats, els científics recorden que l’escalfament global és un fet real i que l’increment del CO2 tindrà efectes importants.

Emissions creixents de CO2 a el Hierro

Científics de l’Institut Tecnològic i d’Energies Renovables (ITER) de Canàries han comprovat que les emissions difuses de CO2 a l’illa de Hierro no han deixat d’augmentar des del juliol fins a assolir les 2.186 tones diàries, un valor equivalent a 6,3 vegades el valor mitjà considerat normal a l’illa (345 tones). L’ITER avalua les variacions espacials i temporals de l’emissió de CO2 a l’illa.

Taca provocada pel volcà submarí del Mar de las Calmas, a l’illa de HIerro Foto: EFE.

RESUM
Un nou article publicat a la revista science informa de la davallada significativa d’un canvi climàtic imminent provocat per l’efecte del CO2.Aquestes dades les van aportar investigadors d’USA,universitaris nord-americans i Antoni Rosell, investigador de l’ICREA de l’UAB.

Si es manté la temperatura de la Terra i l’actual ritme d’emissions, les prediccions tendeixen a esperar un increment menor de CO2. Es rebaixa la predicció feta anys enrere de 4,5ºC, calculat per L’IPCC, a 2,6ºC. També s’ha descartat qualsevol augment per sobre del 6ºC, en el cas que es dupliquessin el co2 atmosfèric.

Per obtenir aquesta conclusió s’ha hagut de reconstruir les temperatures de l’Edat del Gel. Ja que en aquella època hi havia menys presència de CO2.
Els científics recorden que l’escalfament global és real i que l’augment de CO2 tindrà efectes importants.

Emissions creixents de CO2 a el Hierro

Les emissions a El Hierro no han deixat d’augmentar des del juliol. S’han registrar 2.186 tones diàries de CO2. Aquest valor és 6.3 vegades major del normal a l’illa (345 tones). L’ITER està avaluant aquest canvi provocat per les erupcions volcàniques.

Anna García
2n Batxillerat B

El Periódico

Dissabte, 5 de novembre del 2011 - 09:39h.

RESUM

El primer divendres de novembre, la plaça d’Isop del barri de la Teixonera (Barcelona) s’ha vist afectada per un esfondrament d’uns 20 metres quadrats que ha obligat a dessallotjar 14 persones de les vivendes del voltant per prevenció.

A les 17 hores del mateix dia, la Guàrdia Urbana i els Bombers han acordonat una zona de la plaça ja que s’hi ha apreciat un petit esboranc de poca importància. A les 21 hores la pluja s’ha encarregat de fer cedir el sot, convertint-lo d’aquesta manera en un forat d’uns 20 metres quadrats.

Les primeres hipòtesis dels serveis han informat que ha estat degut al col·lapse d’una canonada que passa per sota.

OPINIÓ

Hi ha trams dels carrers de Barcelona que ronden ja el centenari i això comporta un pausat deteriorament de les infraestructures que els sostenen. Si a això se li suma la humitat que hidrata el sòl i el fa més vulnerable, obtenim possibles esfondraments.

Una bona cura i manutenció dels carrers, tan per part de l’administració pública com pels ciutadans pot ajudar a la conservació d’aquests i prevenir petits desastres.

Una mesura òptima seria la impermeabilització total del substrat inferior a les totxanes del carrer o bé un reforçament en les canonades.

Per part dels serveis urbans l’acordonament del sector ha sigut una molt bona acció, ja que al final el forat ha sigut més perjudicial del que es pensava i putser en comptes de 14 simples dessallotjaments, podríen haver-hi hagut ferits.

David Linuesa
2n Batxillerat B

Agència EFE/Sant Sebastià

Diumenge 6 de novembre de 2011

Les fortes pluges registrades durant la setmana del 6 de novembre a Euskadi, han desbordat diversos Rius, com l’Urrumea i l’Oria.

El pluviòmetre de la presa de l’Añarbe ha recollit 209 litres per metre quadrat durant aquesta setmana. La dada recollida representa el 86 % de les precipitacions de tot un mes de novembre mitjà.

El govern basc ha activat el pla d’emergència d’inundacions, desallotjant famílies del barri donostiarra de Martutene, el d’Ergobia i la localitat d’Hernani.

Així també s’han desplegat els dispositius d’emergència dels bombers, la creu Roja, la DYA i les brigades mòbils de Busseig i muntanya per tal de rescatar les persones atrapades per les inundacions.

En la localitat d’Hernani, l’ajuntament ha habilitat un poliesportiu ( poliesportiu de Gasca) per aquelles persones que ho necessitin fins que puguin retornar a les seves cases.

A més de les precipitacions, també s’han donat despreniments de roques que han fet tallar carreteres i vies de ferrocarril ( tall de la N-634 entre Zarautz, Getaria i Deba i talls  de les vies  d’Euskotren).

Despreniments  en la N-634

El clima del País Basc  és molt procliu a fortes precipitacions, ventades i temperatures baixes.

En aquest tipus de clima els despreniments  són força habituals, doncs, les roques pateixen un fenomen anomenat gelifracció.

La gelifracció és un tipus de metamorfisme basat en l’infiltració de  l’aigua  en les roques,  i la posterior dilatació per les baixes temperatures.

Aquesta dilatació provoca esquerdes en les roques, donant lloc als despreniments.

Pel tema de les precipitacions i inundacions, Euskadi té un sistema d’evacuació i de prevenció força bó. Molts dels pobles bascos tenen canalitzacions per l’aigua de la pluja, les teulades estan disposades totes amb la mateixa pendent perquè no s’acumuli l’aigua i la majoria de ponts tenen bandes antidesllizants perquè els ciutadans no rellisquin.

Laura Angulo

2n Batxillerat A

Diari “La razón”  21/12/2011

Resum de la notícia: El nombre de víctimes per les inundacions ascendeix a 976. Aquestes inundacions, juntament amb corriments de terra van ser provocats per la tempesta tropical “Washi”, el passat cap de setmana. La franja afectada abasta tretze províncies, entre la franja de les illes Visayas i Mindanao.

A part de l’elevat nombre de víctimes mortals hi ha gran quantitat de damnificats (349.000 aproximadament). Per tant, el cost econòmic calculat és molt elevat, es calcula que uns 22.6 milions de dòlars (998 milions de pesos). El govern ha creat un fons especial per cobrir aquestes necessitats.

Per altra banda, els experts de les agències internacionals destaquen el “chabolisme” com el principal factor de l’elevat nombre de víctimes causades per aquest desastre natural. A més, la desforestació també afavoreix les riuades.

Opinió personal: Després d’un desastre natural d’aquest tipus es veu com la falta de bones infraestructures fa que augmenti el risc a patir danys i que el nombre de víctimes augmenti. També, altres factors com la desforestació es veu com agreugen el problema.

A més, la gran despesa econòmica suposa una trava pel país, ja que aquests diners poden ser utilitzats per altres coses i no per invertir-los en cobrir danys. Així, hagués estat millor invertir en prevenció i no ara en intentar arreglar les destrosses, ja que surt més car i el cost en vides humanes també és més gran.

Natàlia Franco

2n Batxillerat A