Les glaceres augmenten bruscament la seva velocitat després d’un terratrèmol glacial
Resum de la notícia
El desglaçament de les glaceres del nostre planeta cada vegada és més evident. Per això uns investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques ( CSIC), ha descobert que a més del desglaç produït per l’anomenat canvi climàtic, també augmenta el seu desglaç a causa d’un terratrèmol glacial.
Algunes de les glaceres que drenen la gran capa de gel que cobrís Groenlàndia són les més ràpides del món. Les glaceres de Groenlàndia es desfan el doble de ràpid que fa deu anys. Cada any es desprenen un gran nombre d’icebergs a la glacera de Kangerdludduaq, a l’est de Groenlàndia. Cada any es perd un tros de gel d’uns 10 quilòmetres de llarg, 5 d’ample i 4 i mig d’alt, que equivaldria a uns 224 quilòmetres cúbics, segons un estudi que han elaborat la NASA i la Universitat de Kansas. I és que aquest gel convertit en aigua va a parar al mar a l’estiu, amb el desgel, i no es recupera a l’hivern amb les nevades.
Quan es desprenen els icebergs, els trossos, que poden arribar a tenir fins a 500 metres de gel per sota del nivell del mar, arriben al fons, amb una profunditat d’uns 700 i 800 metres. Al final, els icebergs s’acaben fonent i sumen una gran quantitat d’aigua dolça al mar, que ha pujat una mitjana de 3 mil·límetres.
Per un innovador sistema de GPS, els investigadors han descobert que la velocitat del desglaç de la glacera de Groenlàndia ha augmentat considerablement a causa d’un terratrèmol i això suposa menys resistència a la força que imprimeixen les marees.
El gel de les glaceres es deforma i llisca sobre la base a una determinada velocitat. La marea és l’encarregada de modular una dinàmica. Quan la marea baixa, la glacera s’accelera i quan puja, s’alenteix. Com a conseqüència del terratrèmol la marea ha pujat per tan la glacera s’està accelerant i com que cada vegada augmenta més el volum d’aigua dolça, gairebé sempre les glaceres s’acceleren.
Origen del fenomen
L’origen principal del terratrèmol produït a les glaceres és el moviment de les plaques tectòniques. Però el fet del desglaç d’aquestes és bàsicament l’escalfament global.
En el cas de la glacera de Groenlàndia, el fet que les temperatures del sud de l’illa hagin augmentat tres graus en vint anys és un perill. Cada vegada més, el desgel afecta a més territori del planeta i cada any costa més de recuperar el que es perd.
La conseqüència de tot això és molt alarmant, l’augment del nivell del mar. A l’any 2009 el nivell de mar va pujar una mitjana de 3, dels quals 0,5 podrien ser deguts al desglaç de Groenlàndia.
El nivell del mar pujaria uns set metres si, en el supòsit més catastrofista, s’acabés fonent tot aquest gel, cosa que, al ritme actual de reescalfament global, es podria produir, segons l’informe dels climatòlegs britànics, d’aquí a uns mil anys. Si això passés portaria infinits problemes per la natura i pel funcionament del planeta.
I el que també comporta per les espècies que viuen en aquestes zones del planeta terra. Que desgraciadament acabaran desapareixent.
Pregunta per reflexionar
- No podem pensar en tot el que estem fen, a vegades sembla que la societat no ens vulguem adonar de l’important que és fer un bon ús del nostre planeta. Perquè no és més fàcil intentar posar alguna solució ( ara que encara podem) , que quan ens vinguin totes les conseqüències de cop?
Marta Carretero
2n Batxillerat C
Font : elPeriódico.cat