Proa al Medi Ambient

Resum de la Notícia

 

El divendres 11 de març passarà a la història com el dia en què un destructiu terratrèmol de 9 graus de magnitud en l’escala Richter va sacsejar les costes de Japó i va donar lloc  a un perillós tsunami que va posar en amenaça a 20 països costaners amb onades de més de deu metres d’alçada.

Les zones més afectades són les de Fukushima, Iwate i Miyagi.

 

Les devastadores conseqüències van alarmar tota la població mundial, les onades de més de deu metres van assotar les costes japoneses causant danys encara incalculables i la pèrdua de milers de vides humanes. El tsunami va arrasar amb tot al seu pas, des de cases, cotxes, fanals, vaixells, fins a edificis sencers.

 

Ha estat el pitjor sisme enregistrat a Japó en els últims 140 anys. Dos dies abans, aquest terratrèmol havia estat precedit per un altre moviment important, però de menor magnitud, el que podria ser un avís del que podia passar. Diversos països de la costa del Pacífic com Filipines, Taiwam i Guam, van ser els primers en rebre les primeres onades del tsunami. Mentre que a Indonèsia el fort tremolor va fer entrar en erupció el volcà Karangetang.

 

La dimensió del tsunami va ser tan forta que alguns països de Llatinoamèrica es van mantenir en alerta, com per exemple Perú, Equador, Mèxic, Colòmbia ,Panamà i Costa Rica van ser afectades lleument, sense patir grans danys. Mentre que en els Estats Units es va registrar un mort en les costes d’Oregon.

 

A causa del terratrèmol 1’5 milions de llars van perdre l’accés d’aigua potable. Les línies telefòniques terrestres van patir interrupcions durant vàries hores.  Els preus del petroli també van baixar com a conseqüència del terratrèmol japonès. Les grans carreteres del la zona nord del país es troben afectades amb grans esquerdes i algunes han desaparegut.

 

 

Com es va formar el tsunami?

 

 

 

 

Las olas que forman el “tsunami” llegan a la costa separadas entre sí por unos quince o veinte minutos.

 

 

 

  

 

Esquema de la formació d’un tsunami

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El terratrèmol de magnitud 9 enregistrat a Japó el passat divendres 11 de març va provocar tsunamis que van devastar la costa japonesa i van creuar el Pacífic en menys de 21 hores. El tsunami va aconseguir la primera boia de monitorització uns pocs minuts després del terratrèmol, i poc després els científics van preparar un pronòstic de l’alçada que aconseguirien les ones i la seva hora d’arribada a les costes. A prop de la font subterrània de la tremolor a uns 375 quilòmetres al nord de Tòquio i al sud-est d’aquest epicentre, on es va concentrar bona part de l’energia alliberada, l’alçada de les onades va superar els 2.5 metres, fins arribar a una alçada de 10 metres ( en negre a la imatge). Però al llarg de bona part del Pacífic, l’alçada de les onades a mar obert, que van travessar l’oceà a la velocitat d’un avió de passatgers, probablement va romandre per sota dels 20 centímetres (groc i taronja).

 

Zones d’afectació del tsunami

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més imatges del abans i després d’algunes zones com:

-          l’aeroport de Sendai

-          Fukujitsa

-          Arhabam

-          Diferentes parts de Niatori

-          Planta nuclear de Fukushima

-          Minamisoma

-          Miyagi

 

http://www.abc.net.au/news/events/japan-quake-2011/beforeafter.htm

 

 

Anna Pérez Agulló

-          http://ib3noticies.com/20110312_146249-les-repliques-i-advertencies-de-tsunami-dificulten-els-rescats.html

 

 

 

 

Fotografias sobre l’impacte del tsunami

Pèrdues

La NHK (Corporació Emissora de Japó) ha confirmat que el nombre de víctimes mortals ascendeix de 133 a 1.000 en sis diferents prefectures i 8.000 desapareguts. A la costa de Sendai, la policia va trobar entre 200 i 300 cadàvers, mentre que 100 persones que es trobaven a bord d’un vaixell que havia acabat de salpar d’Ishinomaki es troben desaparegudes.

Dues setmanes després del sisme es considera que existeixen més de 10.000 morts i 17.000 desapareguts.

 

Les primeres estimacions parlen de danys per un valor de 217.000 milions d’euros.

A més a més

 

 

 

Fonts:

-          Diari: avui

-          www.ib3notícies.com

-          www.vikipèdia.com

-          www.noticies.terra.com

 

Videos:

 

 

Hi ha almenys 18.000 cases destruïdes i més de 130.000 edificis danyats, sobretot el les zones costaneres del nord-est japonès, on la neu i les baixes temperatures, com en Iwate, compliquen la situació del damnificats.

Encara que qualsevol oceà pot experimentar un “tsunami”, és més freqüent que succeeixin el Pacífic, els marges són el seient de terratrèmols de magnituds considerables (especialment les costes de Xile, Perú i Japó). No obstant això, també hi va haver onades gegants importants a l’Atlàntic i a l’ Índic, i al mar Mediterrani.

Un gran “tsunami” va acompanyar els terratrèmols de Lisboa en 1755, del Pas de Mico de Puerto Rico el 1918 i de Grand Banks de Canadà en 1929.
El sisme de Lisboa, l’1 de novembre 1755, va tenir el seu epicentre al mar, al sud-oest del Cap Sant Vicent, i les seves onades de dotze metres van arrasar les costes de espanyoles Huelva i Cadis causant uns 2.000 morts.

El “tsunami” més devastador fins ara va ocórrer el 26 de desembre 2004, després d’un terratrèmol de 8,9 graus en l’escala Richter amb epicentre davant de l’illa indonèsia de Sumatra, i va causar gairebé 230.000 morts, la majoria d’ells a Indonèsia, encara que també va afectar Sri Lanka, Índia, Tailàndia, Somàlia i les Illes Maldives, entre altres països.  

Aunque no hay mecanismos para predecir terremotos, sí los hay para alertar del “tsunami” antes de su llegada a la costa, pues su velocidad de propagación es mucho menor que la de las ondas sísmicas. Encara que no hi ha mecanismes per a predir terratrèmols, sí que n’hi ha per alertar del “tsunami” abans d’arribar a la costa, ja que la seva velocitat de propagació és molt menor que la de les ones sísmiques.

                                                                                                                               Diferents tipus d’onades causades per uns declivis més o menys pronunciats

 

Antiguamente se les llamaba “marejadas”, “maremotos” u “ondas sísmicas marinas”, pero estos términos han ido quedando obsoletos, al no describir adecuadamente el fenómeno.Antigament se’ls cridava “marejades”, “sismes submarins” o “ones sísmiques marines”, però aquests termes han desaparegut, en no descriure adequadament el fenomen. Los dos primeros implican movimientos de marea, un fenómeno diferente provocado por la atracción gravitacional ejercida por los planetas, el Sol y la Luna. Els dos primers impliquen moviments de marea, un fenomen diferent provocat per l’atracció gravitacional exercida pels planetes, el Sol i la Lluna.

Los terremotos son la mayor causa de “tsunamis”, aunque también pueden provocarlos volcanes, meteoritos, derrumbes costeros o subterráneos e incluso explosiones de gran magnitud.Els terratrèmols són la major causa de “tsunamis”, encara que també poden els  provocar volcans, meteorits, ensulsiades costaners o subterranis i fins i tot explosions de gran magnitud.
Para que un terremoto origine un “tsunami” el fondo marino debe ser movido abruptamente en sentido vertical, de modo que el océano es impulsado fuera de su equilibrio normal.Perquè un terratrèmol origini un “tsunami” el fons marí ha de ser mogut abruptament en sentit vertical, de manera que l’oceà és impulsat fora del seu equilibri normal. Cuando esa inmensa masa de agua trata de recuperar su equilibrio, se generan las olas. Quan aquesta immensa massa d’aigua tracta de recuperar el seu equilibri, es generen les onades.

El tamaño del “tsunami” está determinado por la magnitud de la deformación vertical del fondo marino.La mida del “tsunami” està determinat per la magnitud de la deformació vertical del fons marí.

Este término es de origen japonés -compuesto de “tsu” que significa “puerto” y de “nami” que significa “ola”- y fue adoptado en un congreso de 1963.Aquest terme és d’origen japonès-compost de “tsu” que significa “port” i de “nami” que significa “onada” - i va ser adoptat en un congrés de 1963.

 

La matinada de l’onze d’abril es va produir un terratrèmol a la costa est del Japó de 8,9 graus en l’escala de Richter. Aquest terratrèmol es va produir a una profunditat de 10 quilòmetres i a 130 quilòmetres de la costa, aquestes dades van precisar que hi hauria un tsunami al Japó. A més a més s’han produït un gran nombre de rèpliques que arriben fins als 7 graus en l’escala de Richter.

 

 

 

 

 Mapa de Japó

 

 

Les illes que conformen el Japó estan situades en una zona de major intensitat sísmica, aquesta zona es coneix també com el Cinturó de Foc. L’arc insular del Japó es troba situat entre el límit de diverses plaques: Placa Eurasiàtica, Placa Filipina, Placa Pacífica i Placa Indoaustraliana.

El moviment tectònic que es dona en aquesta zona és el moviment de subducció de les plaques, aquest moviment consisteix en la posició d’una placa sota d’una altra, aquests moviments són els que porten associats vulcanisme i grans sismes, és a dir són els més violent. En concret el moviment que ha experimentat Japó a causa de l’alliberament de forces de les tensions acumulades prové del moviment de la Placa del Pacífic que té tendència a col·locar-se sota de la Placa Eurasiàtica.

 

 

 

 

 Mapa de plaques tectòniques

 

 

 

Cal dir que el Japó és un dels països més preparats contra els sismes o terratrèmols per tant el nombre de morts, ferit i destrosses provocats pel terratrèmol és mínim, es conta que els morts superen per poc el miler, però el que es tem més són el nombre de víctimes provocades pel tsunami pronosticat. 

El terratrèmol ha destruït edificis, vies de mitjans de transport i ha provocat grans incendis en les ciutats del nord-est del japó cosa que ha fet que moltes persones es quedessin dormint a les seves oficines o en zones habilitades per les autoritats; en canvi a Tokio els edificis només han tremolat mínimament però tot i així hi ha hagut una certa quotidianitat en l’ambient.

 

A causa d’aquest terratrèmol el volcà Karangetang situat a les illes Cébeles, Indonèsia, ha entrat en erupció, ha començat a expulsar grans quantitats de lava, gas i piroclasts; les autoritats indonèsies ja han dit que estan evacuant  la població d’aquella zona.

 

 

 

Volcà Karangetang

 

 

 

 Aquest terratrèmol al ser d’una magnitud tan elevada ha provocat greus canvis en la Terra, no superficials com ja hem vist sinó canvis en l’estructura interna de la Terra. Aquests canvis són el desplaçament de l’eix de la Terra, la modificació del fons oceànic i el desplaçament de l’illa del Japó.

Diverses font fiables com la NASA, el GOCE (Gravity Oceanic Circulation Explorer) i el INGV (Institut Nacional de Geofísica i Vulcanisme d’Itàlia) afirmen que l’eix de la Terra s’ha vist desplaçat aproximadament uns 10 centímetres a causa dels terratrèmol. Aquest desplaçament de la massa de la Terra es veu repercutit en el temps, és a dir a causa d’aquests 10 centímetres de desplaçament ara els dies són 1,8 segons més curts; un fenomen idèntic però d’una magnitud diferent és el que es va produir a Xile l’any passat, aquell terratrèmol i el conseqüent desplaçament de l’eix de la terra en 8 centímetres va provocar que els dies fossin 1,27 segons més curts, tot i això els experts que han realitzat aquests càlculs asseguren que no cal témer per aquests fets.

Un altre fenomen investigat per INGV és la modificació del fons oceànic i la disposició dels continents. El sisme del japó ha influït en la forma geoide de la Terra. El geoide és la massa imaginària dels oceans si no hi haguessin corrents marines, mars,…, només definit pel camp gravitatòri. És una referència fonamental per estudiar la circulació oceànica, els canvis del nivell del mar i la dinàmica del gel polar (tres fenòmens afectats pel canvi climàtic).

 

 

 

 

 

Aquesta és una imatge procedent del satèl·lit de GOCE i que ens mostra el geoide actual de la Terra.

Finalment l’ultim fenomen que cal esmentar és el desplaçament de l’illa del Japó. Segons els estudis i informació procedents de GSI (autoritat japonesa d’informació aeroespacial) l’illa del Japó s’hauria mogut aproximadament uns quatre metres cap a l’oest. Aquest moviment es deu a l’enfonsament de la Placa Pacífica sota la Placa Nord-americana d’entre 6 i 26 metres.

 

 

Míriam Casals i Oliveras

2n de Batxillerat C

 

 

 

 

 

 

 ROMA, ITÀLIA
 Diari: El periódico

Data: 13/ENE/2011.

Las señales de actividad pueden ser indicios de fases preliminares de violentas erupciones

El volcán Etna ha entrado en erupción en la isla italiana de Sicilia en las últimas horas, dejando un espectacular río de lava por una de sus laderas y poniendo en alerta a las autoridades locales.

Según informa el Instituto Nacional de Geofísica y Vulcanología de Italia (INGV), la actividad del volcán se intensificó en la noche de este miércoles, llegando a incrementarse poco después de las 10:48 hora local (21.48 GMT). Con las erupciones de lava, no se descarta la aparición de la ceniza volcánica que se produce en un cráter situado al sureste, en la ladera del Valle del Bove, una zona desértica.
El espectáculo de lava fue visible desde las ciudades de Catania y Taormina, se informa que la actividad del volcán ha perdido intensidad en las primeras horas de la mañana y que por el momento, han cesado las explosiones de lava del cráter. Esta disminución de la actividad volcánica ha permitido la reapertura esta mañana del aeropuerto de Catania, la segunda ciudad más importante de Sicilia, que fue cerrado por precaución a última hora de la tarde de ayer ante la posibilidad de que el Etna pudiera expulsar también cenizas.
Según los científicos del INGV, las señales registradas en los últimos días recuerdan a las fases preliminares de las violentas erupciones de 2006 y 2007, por lo que no se descarta que la lava vuelva a correr por la ladera en las próximas horas. La última gran erupción de este volcán de 45 kilómetros de diámetro localizado en el este de Sicilia, estuvo acompañada de más de doscientos pequeños terremotos, tuvo lugar en mayo de 2008.

El Etna, que se infla y se desinfla por la presión de su magma interno, cada año se expande más de un centímetro en dirección al mar, tiene unos 3 mil 322 metros de altura, es la montaña más alta de Italia al sur de la cordillera de los Alpes.

 

 

Resum de la notícia:

 

 

El volcà Etna ha entrat en erupció a l’illa italiana de Sicília en les últimes hores, deixant un espectacular riu de lava per un dels seus vessants i posant en alerta les autoritats locals.

Segons informa l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d’Itàlia (INGV), l’activitat del volcà s’ha intensificat aquest dimecres a la nit, però ha perdut intensitat en les primeres hores del matí de dijous i de moment han cessat les explosions del cràter.

 

Aquesta disminució de l’activitat volcànica ha permès la reobertura de l’aeroport de Catània, la segona ciutat més important de Sicília, que va

ser tancat per precaució a última hora de la tarda de dimecres davant la possibilitat que l’Etna pogués expulsar cendres.

 

Segons els científics del INGV, els senyals registrats en els últims dies recorden les fases preliminars de les violentes erupcions de 2006 i 2007.

 

L’última gran erupció d’aquest volcà de 45 quilòmetres, que va estar acompanyada de més de dos-cents petits terratrèmols, va tenir lloc el maig de 2008.

 

 

 

 

Informació sobre el volcà Etna:

L’Etna, també  és conegut amb el nom de Mungibeddu i és un volcà actiu de la costa est de Sicília.

L’Etna és el volcà més actiu d’Europa, com també la muntanya més alta d’Itàlia fora dels alps. 

L’aparició de l’Etna està datada en 300.000 anys, cosa que fa que sigui un volcà recent segons el temps geològic.

 

L’Etna és un volcà que està constituït per una massa de materials de projecció, és a dir piroclasts i per lava. A més consta de varis cràters. Un com a principal i un parell més de grans dimensions. També presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis.

 

L’activitat és gairebé constant i les erupcions posen sovint en perill gent, cases i conreus. 

 

 

DISTRIBUCIÓ GEOLÒGICA DELS VOLCANS

El vulcanisme actual està estretament relacionat amb la dinàmica de les plaques.

Els volcans actius es localitzen en dos tipus de zones: el vulcanisme de les zones de compressió o de les vores convergent de les plaques o el vulcanisme dels límits divergents de les plaques.

Dins del vulcanisme provocat a les vores convergents de les plaques s’hi troben dos tipus: els volcans del cinturó de foc del Pacífic on hi té lloc el 75% de l’activitat volcànica i els volcans de la zona orogènica mediterránea-transasiàtica, que inclou el sistema de serralades Alpino-Himalaia.

L’Etna es troba en el tipus de volcans de la zona orogènica mediterrània-transasiàstica.

 

 

 

Tipus d’activitat volcànica

L’Etna té una activitat volcànica explosiva ja que es caracteritza per l’emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclàstics.

 

L’erupció del 1669 va destruir una bona part de l’illa de Sicília, ha estat la més catastròfica.  La seva última erupció es va produir el 8 de maig de 2007.

Segons les seves erupcions de lava la seva altura ha variat freqüentment en uns 100 metres amunt o avall durant el segle XX.

La seva altitud elevada provoca que hi hagi al seu entorn un microclima humit que contrasta amb el clima de la regió siciliana: és terra d’agricultura fèrtil, hi ha estacions d’esquí, etc.

 

Anna Pérez Agulló

2n Batx B

Las pieles de plátano, desecadas y pulverizadas, al mezclarlas con agua contaminada la limpian de metales pesados. Una proporción de 5 ml por 100 de líquido es capaz de purificar en un 65% agua con moléculas de uranio, cadmio o níquel. Así lo asegura la doctora en ciencias químicas Milena Boniolo desde la Universidad Federal de São Carlos, en São Paulo.

ECOticias.com , 18/01/2011,

Este barato sistema es posible porque los metales pesados tienen una carga positiva que les hace ser atraídos por las moléculas negativas del polvo de banana después de pasar una semana al sol para secarse. Si se repite el proceso, es posible purificar el agua completamente.

Sólo en el Gran São Paulo, los restaurantes desechan semanalmente casi cuatro toneladas de piel de plátano, que si se recogieran podrían destinarse a limpiar aguas contaminadas industrialmente. Mientras, si se desecha, la piel de plátano tarda dos años en biodegradarse.

Lo que comenzó como una investigación casera se ha presentado como tesis en el IPEN (Instituto para la Energía y la Investigación Nuclear) y le ha proporcionado a Boniolo el Premio Joven Científico. La doctora, que también va a presentar su descubrimiento en el Reino Unido, siguiente tiene como objetivo encontrar socios que le permitan desarrollar el proyecto a escala industrial.

 

 

 

 

Resum de la noticia

En realitat utilitzar les pellofes de plàtan per netejar les aigües contaminades, no és tan difícil com pot semblar. El procés bàsicament és deixar assecar les pellofes de plàtan durant una setmana al sol i més tard fer-les pols.

Les pellofes de plàtan són riques en molècules carregades negativament, per això atrauen els metalls amb càrrega positiva que contaminen l’aigua.  Una proporció de 5 ml per 100 de líquid, és capaç de purificar en un 65% aigua amb molècules d’urani, cadmi o níquel. Realment, el resultat és sorprenent. Si el procés es va repetint, és possible purificar l’aigua completament.

Aquest sistema és bastant econòmic, ja que no hi ha despesa per la matèria primera. Perquè les pellofes poden ser reciclades i per això en sí, la pellofa és gratuïta.

Tot va començar quan Milena Boniolo, de La universitat Federal de Sao Paulo, va veure les quantitats de deixalles de plàtan que els restaurants tiraven a la  brossa. Al veure l’enorme desperdici de matèria orgànica, Milena Boniolo va tenir la idea d’aprofitar les propietats de les pellofes.

Només a Säo Paulo es creen unes quatre tones de pellofes de plàtan setmanalment. Si aquestes es recollissin es podrien netejar les aigües contaminades de la indústria. A més, la pell del plàtan triga dos anys a biodegradar-se.

Si aquest mètode s’apliqués, no només serviria per trobar una altra vida a aquestes deixalles, sinó que també resultaria una molt bona alternativa de molt baix cost als mètodes emprats en l’actualitat.

En definitiva, la idea de Milena és un gran progrés per al medi ambient.

 

Marta Carretero

CTMA

2n Batx. C

El temporal de pluges intenses que ha afectat Austràlia durant els últims dies de desembre i principis de gener ha provocat el desallotjament de la població de la tercera ciutat més gran d’Autralia, Brisbane.
Brisbane és la capital de l’estat de Queensland, el més afectat per les inundacions. La major extensió d’aquesta ciutat es troba al mateix nivell del riu que passa pel centre d’aquesta, el riu Brisbane, per tant es troba a la plana d’inundació d’aquest mateix riu.

El desallotjament no es realitzà fins el dimarts 11 de gener perquè fins el dilluns a la nit no es notaren els efectes més greus: la nit del 10 de gener un mur d’aigua fou la causa de la mort de vuit persones.
Aquesta inundació està causada per una banda per les fortes pluges que han caigut sobre Austràlia, i per altra banda per la gran quantitat d’aigua que les autoritats han hagut d’alliberar de les preses més properes a Brisbane ja que hi havia perill de ruptura perquè estaven al màxim de la seva capacitat. Totes aquestes inundacions a part de provocar geus danys als humans han afectat tot aquest territori: collites destrossades, grans pèrdues econòmiques, cases inundades,…, a tot això a més a més cal sumar-hi que recentment s’han trobat serps i cocodrils dins les cases i voltant pels carrers de la ciutat.

Fonts consultades:
www.avui.cat
www.elperiodico.com
www.ultimahoraonline.com
www.zonacatastrofica.com

Míriam Casals Oliveras

2n de Batxillerat C

El passat dimecres 22 de desembre de 2010 a Tarragona es va produir una fuita de petroli a la plataforma petrolífera anomenada Casablanca  situada a 54 quilòmetres de les costes de Sant Carles de la Ràpita i construïda l’any 1981. Una vàlvula que hauria d’haver estat tancada i que per una errada humana es va quedar oberta va causar el llançament de molts metres cúbics de petroli a la plataforma Casablanca de l’empresa Repsol.

Les fonts de l’empresa han dit que es van llançar  entre 30 i 60 metres cúbics de petroli mentre que les dades del Govern diuen entre 100 i 180 metres cúbics d’un petroli poc dens i molt volàtil. Per poder justificar tots els números l’empresa ha donat una explicació.

 

  

Informa que la producció de la plataforma Casablanca es de 570 m³/dia i en aquell moment els productors van informar que es produïen 507 m³/dia. Després de fer els càlculs i de recordar a la societat que era una planta que no es trobava en ple funcionament perquè feia poc que havia retornar a l’activitat, els metres cúbics llençats al mar van ser d’uns 63 m³.

Un altre factor que va ajudar a l’escampament de la taca va ser el temps que, per una banda va ajudar però per l’altra no. Primerament el vent de mestral que va estar bufant molt fort tot el dia va ajudar a allunyar la taca de la costa i llançar-la mar endins. Però per una altra banda, l’espessa boira que hi va haver tot el dia no va ajudar els helicòpters de l’empresa Repsol i els de Salvament Marítim a fer la fotografia actual de la zona, per tant, encara els metres cúbics escampats pel mar no es saben del cert.

La vàlvula que va quedar oberta per una errada humana es trobava abans de la canonada que envia el petroli des de la plataforma fins a la refineria. Al quedar oberta una part del petroli va anar a parar a un dipòsit que es va anar omplint i quan va estar ple del tot va començar a vessar i va anar a parar al mar.

 

 

 

Però tot i això la gent entesa va informar que afortunadament la fuita es va produir a la planta i no pas al pou cosa que hagués provocat un desastre ecològic amb moltes conseqüències.

Durant tot el dia 22 i el dia 23 molts vaixells de Salvament Marítim van estar dissolent la taca passant-hi pel damunt. Amb aquesta tècnica trenquen la taca i la dissolen, el que fa més fàcil la seva degradació, evaporació i per tant, la seva eliminació.

La taca va arribar a ocupar uns 19 quilòmetres quadrats d’extensió però a mesura que han anat passant els dies es va anar tornant petita i molt fragmentada cosa que està ajudant a la seva extinció.

La fiscalia de Tarragona ha obert el cas per possible delicte contra el medi ambient, ja que el petroli podria afectar el Delta de l’Ebre, important zona de biodiversitat.

 

 

 

Bibliografia:

·        http://www.elmundo.es/elmundo/2010/12/24/ciencia/1293155904.html

 

 

Carla Valriberas Arroyo

2on Batxillerat

22.02.2011

 

8 de desembre de 2010

Diari el Punt

 

Les darreres hores han estat marcades per una successió de fenòmens de temps sever a la meitat oest de la Península, especialment a Portugal i a Andalusia.

 

El temporal de pluges que està provocant la borrasca situada a l’oest de la Península Ibèrica, ha causat dos morts.

 

Ahir a la província de Jaén, a Arroyo del Ojanco, un home va morir per culpa d’un llamp que va entrar per la finestra d’un “cortijo” i va fer explotar un televisor, a més, un nen de 9 anys ha mort a Almodóvar del Campo, després que una riuada s’hagi endut el vehicle on anava amb els seus pares.

 

A causa de la crescuda del riu Cabezamalo, s’ha enfonsat un pont i unes 35 persones han quedat aïllades en una casa rural de la localitat de Venta de Cárdenas (ciutat).

 

 

 

Inundacions a Andalusia

 

Andalusia està en alerta per fortes pluges. Les províncies més afectades són les de Huelva, Còrdova i Sevilla.

En aquesta última, unes 3.000 persones i més de 800 habitatges han resultat afectats per les inundacions que han tingut lloc a Écija (Sevilla). A més, s’ha inundat gran part del casc urbà, ja que les intenses pluges de les últimes hores han deixat 107 litres d’aigua per metre quadrat a la serra de Còrdova, els quals han anat a parar a la conca del riu Genil.

 

 

A Còrdova, mig centenar de cases han hagut de ser desallotjades a la localitat de Palma de Rio, on s’ha activat el pla d’emergència davant del risc imminent d’inundacions causades per les fortes precipitacions i on el consistori ofereix materials perquè els residents facin envans a les entrades dels seus habitatges i evitin, en la mesura del possible, l’entrada d’aigua.

 

 

A Aceuchal (Badajoz), un tornado ha causat nombrosos desperfectes en cases i naus industrials.

 

 

Anna Pérez

2n Batx B

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els científics han treballat amb una àmplia xarxa de receptors GPS, alimentada amb energia solar

Dimarts, 17 de octubre del 2010

Un equip internacional, dirigit per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que les glaceres augmenten bruscament la seva velocitat després d’un terratrèmol glacial, segons informa avui aquest organisme.

Algunes de les glaceres que drenen la gran capa de gel que cobreix Groenlàndia són les més ràpides del món. Són glaceres continentals, caracteritzades per tenir forma de vall i per connectar la zona d’acumulació de gel directament amb el mar, una circumstància que fa que es vegin afectades per la força de les marees.

L’equip internacional ha descobert que el flux de gel d’una d’aquestes glaceres respon bruscament a la marea oceànica després d’un terratrèmol glacial. Amb les dades aportades per un innovador sistema GPS, els científics han trobat evidències que la velocitat de lliscament de Helheim s’altera enormement després d’un terratrèmol, i això suposa menys resistència a la força que imprimeixen les marees.

Igual que l’aigua dels rius flueix, el gel de les glaceres es deforma i llisca sobre la base a una determinada velocitat. En el cas de Helheim, una de les més ràpides del planeta, és la marea l’encarregada de modular aquesta dinàmica: quan la marea baixa, la glacera s’accelera, i quan puja, s’alenteix.

Força de la marea

“La velocitat augmenta o disminueix segons la pressió hidràulica que exerceixi la força de la marea sobre el front de la glacera”, explica l’investigador del CSIC Pedro Elosegui, un dels autors de la investigació, publicada a Geophysical Research Letters. Els científics han observat que la resposta de la glacera augmenta en més del 100% després d’un terratrèmol.

Pels investigadors, hi ha una relació entre els terratrèmols glacials i els despreniments de gel al front de la glacera. Segons la seva teoria, el terratrèmol es produeix després de desprendre’s de la glacera un bloc de gel inestable, més alt que ample. “Al desprendre’s, rotaria i xocaria amb la cara frontal, i exerciria una força d’empenta sobre tota la glacera, cosa que generaria les ones sísmiques que detectem”, precisa.

Els investigadors espanyols, amb els quals col·laboren un equip nord-americà i un equip danès, han anat instal·lant des del 2006 una àmplia xarxa de receptors GPS a les glaceres Helheim i Kangerdlugssuaqd. Aquesta tecnologia, desenvolupada al CSIC, és alimentada amb energia solar i disposa d’un sistema de telecomunicacions per transmetre les dades via satèl·lit i en temps real.

 

Resum de la notícia

El desglaç de les glaceres del nostre planeta cada vegada és més evident. Per això uns investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que a més del desglaç produït per l’anomenat canvi climàtic, també augmenta el seu desglaç a causa d’un terratrèmol glacial.

Algunes de les glaceres que drenen la gran capa de gel que cobreix Groenlàndia són les més ràpides del món. Les glaceres de Groenlàndia es desfan el doble de ràpid que fa deu anys. Cada any es desprenen un gran nombre d’icebergs a la glacera de Kangerdludduaq, a l’est de Groenlàndia. Cada any es perd un tros de gel d’uns 10 quilòmetres de llarg, 5 d’ample i 4 i mig d’alt, que equivaldria a uns 224 quilòmetres cúbics, segons un estudi que han elaborat la NASA i la Universitat de Kansas. I és que aquest gel convertit en aigua  va a parar al mar a l’estiu, amb el desgel, i no es recupera a l’hivern amb les nevades.

Quan es desprenen els icebergs, els trossos, que poden arribar a tenir fins a 500 metres de gel per sota del nivell del mar, arriben al fons, amb una profunditat d’uns 700 i 800 metres. Al final, els icebergs s’acaben fonent i sumen una gran quantitat d’aigua dolça al mar, que ha pujat una mitjana de 3 mil·límetres.

Per un innovador sistema de GPS, els investigadors han descobert que la velocitat del desglaç de la glacera de Groenlàndia ha augmentat considerablement a causa d’un terratrèmol i això suposa menys resistència a la força que imprimeixen les marees.

El gel de les glaceres es deforma i llisca sobre la base a una determinada velocitat. La marea és l’encarregada de modular una dinàmica. Quan la marea baixa, la glacera s’accelera i quan puja, s’alenteix. Com a conseqüència del terratrèmol la marea ha pujat, per tant la glacera s’està accelerant i com que cada vegada augmenta més el volum d’aigua dolça, gairebé sempre les glaceres s’acceleren.

 

Origen del fenomen

L’origen principal del terratrèmol produït a les glaceres és el moviment de les plaques tectòniques. Però el fet del desglaç d’aquestes és bàsicament l’escalfament global.

En el cas de la glacera de Groenlàndia, el fet que les temperatures del sud de l’illa hagin augmentat tres graus en vint anys és un perill. Cada vegada més, el desgel afecta a més territori del planeta i cada anys costa més de recuperar el que es perd.

La conseqüència de tot això és molt alarmant. L’any 2009 el nivell de mar va pujar una mitjana de 3 mil·lilitres, dels quals 0,5 podrien ser deguts al desglaç de Groenlàndia.

El nivell del mar pujaria uns set metres si, en el supòsit més catastrofista, s’acabés fonent tot aquest gel, cosa que, al ritme actual de reescalfament global, es podria produir, segons l’informe dels climatòlegs britànics, d’aquí a uns mil anys. Si això passés portaria infinits problemes per a la natura i per al funcionament del planeta.

I el que també comporta per a les espècies que viuen en aquestes zones del planeta terra. Que desgraciadament acabaran desapareixent.

 

Pregunta per reflexionar

-          No podem pensar en tot el que estem fent, a vegades sembla que la societat no ens vulguem adonar de l’important que és fer un bon ús del nostre planeta. Per què no és més fàcil intentar posar alguna solució (ara que encara podem) , que quan ens vinguin totes les conseqüències de cop?

 

Marta Carretero

2n Batxillerat C

CTMA- Escola Proa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                                                                                                                                                          

 

 

                                                                                                                                                                          

 12.02.2010

Mallorca ha servit per fer una investigació, ja que és una illa oceànica que no rep influència del continent cosa que li fa ser una zona geològica estable amb abundant roca calcària, a més, de la seva situació, al centre del Mar Mediterrani.

 

Aquesta investigació feta a unes coves de Mallorca, concretament a la cova de Pas de Vallgornera que té un recorregut de 60 km, a la cova de Cala Varques, a la cova del Dimoni i a la cova de Cala Falcó, ha permès reconstruir una època climàtica fins ara poc coneguda pels científics, el període interglacial, situat al Quaternari i els ha ajudat també, a confirmar que les glaceres del planeta poden créixer i decréixer més ràpidament del que es pensava fins ara, ja que creien que l’evolució del clima fins a l’última glaciació havia sigut un procés constant i regular.

La investigació ha demostrat que el nivell del Mar Mediterrani va arribar a enregistrar ascensos i descensos de 20 metres cada mil anys, en un període que va des de fa 85.400 anys fins als 76.600 anys a causa de  nombrosos canvis en l’expansió i en el retrocés del gel en molt poc temps. L’interès dels paleoclimatòlegs en tots aquests temes és important perquè d’aquesta manera poden arribar a conèixer la freqüència dels desgels, i així poder predir futures pujades del nivell del mar.

 

 

 

 

També s’ha arribat a saber que en aquest període el nivell del Mar Mediterrani estava quasi dos metres per sobre de l’actual, fet que ens indica que la Terra estava lliure de glaceres.

Les coves litorals de Mallorca han servit com un testimoni perfecte de la història del clima, ja que les seves parets conserven la petjada protegida i no erosionada de les pujades del nivell del mar. L’estudi del registre de la pujada del mar és possible gràcies al gruix i a les incrustacions de calcita i, a vegades, aragonita, dipositada a les parets i en forma d’estalactites o estalagmites. Quan el nivell de l’aigua pujava fins aquestes coves, s’inundaven formant petits llacs salins que es trobaven al mateix nivell que el Mar Mediterrani i, mitjançant un seguit de processos es formaven les estalactites, estalagmites i parets.

Perquè tot això es creés va caldre una estabilització del nivell del mar, per tant, amb l’amplitud es pot conèixer el nivell freàtic i el rang de variació dins d’aquest. A més, aquestes incrustacions poden ser datades perquè incorporen elements químics que es van desintegrant de forma constant i contínua en un període de temps determinat.

Amb tot aquest material la investigació ha permès reconstruir la historia climàtica de l’últim període interglacial, amb l’última glaciació que va tenir lloc fa uns 20.000 anys i que va ser  una època càlida com l’actual amb menys gel que s’havia anat formant des de 115.000 anys perquè les temperatures eren més elevades

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia:

·         http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100212/53890193305/mallorca-desvela-los-rapidos-deshielos-de-glaciares-en-el-planeta-illes-balears.html

·         http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/16/baleares/1268727648.html

 

 

 

 

Carla Valriberas Arroyo

2on Batxillerat C

21.12.2010

 

 

 

A la fàbrica de cosmètics Massó i Carol, que es troba situada a Santa Coloma de Cervelló, s’han trobat centenars de bidons plens de productes químics amb un alt grau de toxicitat.

Aquesta empresa de cosmètics va tancar l’any 2007 i a partir d’aquell any es van anar desmantellant tots els productes que hi quedaven, però els productes més difícils de gestionar (els més tòxics) van quedar en aquesta fàbrica i des de llavors hi resten.

Aquesta fàbrica es troba situada prop d’un afluent (Riera de Can Soler) que connecta amb el riu Llobregat, d’una línia de FGC, prop d’habitatges i camps de cultiu. A causa de la gravetat dels fets ja que hi ha una gran vulnerabilitat i per això augmenta la gravetat dels danys i de l’impacte directe i indirecte que podria produir, l’Agència Catalana de Residus ha denunciat aquesta empresa per delicte ecològic i per desobediència ja que l’ajuntament d’aquesta localitat ja havia avisat l’empresa que accelerés els tràmits per desmantellar la zona; tot i així l’empresa no ha fet res al respecte ja que d’això en fa prop de tres anys.

També cal esmentar i remarcar que aquesta situació representa un gran perill per les persones que viuen als voltants i per al medi ambient ja que si arribés una determinada quantitat de producte químic a la llera de l’afluent, contaminaria el riu Llobregat i així l’impacte seria indirecte i a gran escala. També és un perill per a la gent que viu al voltant ja que les mesures de seguretat d’aquesta zona són mínimes i escasses, només una tanca de ferro i un cadenat impedeixen l’entrada i per la troballa de grafitis en les parets de la fàbrica es pot deduir que més d’una persona ha estat allà en contacte amb els productes tòxics més d’una vegada.

Míriam Casals Oliveras

2n de batxillerat

Font: www.324.cat