Amb aquest cartell, el que hem volgut mostrar ha sigut que no pot ser tan difícil llençar les coses a la paperera, i que reciclar i ser persones cíviques només és qüestió de pràctica.
Yaiza Roman i Amanda Aliaga. Escola Proa.
Una manera de donar resposta a la problemàtica medioambiental, és la millora dels motors dels mitjans de transport.
Això inclou aspectes com són millorar l’eficàcia dels motors, disminuir les emissions de contaminants, fabricar motors que puguin funcionar amb combustibles menys contaminants o dissenyar sistemes de propulsió alternatius als motors convencionals.
Els motors híbrids, combinen un motor de combustió i un generador elèctric, per recarregar la bateria quan és necessari, i un motor elèctric, que propulsa el vehicle.
N’hi ha que inclouen un fre elèctric, per reduir encara més el consum.
Amanda Aliaga.
Escola Proa
Us heu parat a pensat que són aquelles taques de color negre que es poden trobar per arreu dels carrers de Barcelona?
Miraculosament aquestes taques són els xiclets que llencem espontàniament .
Us podeu creure que carrers com el de Cucurulla, que uneix Portaferrissa amb el Portal de l’Àngel té una mitjana de 52 xiclets enganxats per metre quadrat com molts altres carrers!?
Sorprenent no!!!!?
I és que en el precís moment de tirar el xiclet diem – ja ho recolliran els de la BCN neta - , DONCS NO!!
REALMENT VOLEU VEURE ELS CARRERS DE BARCELONA COM ESTAN!!
Carles Gil
no la malgastem, siguem civics
Nosaltres com a ciutadans, potser no tenim massa recursos com per posar fi a la “crisis ambiental” però mica en mica i entre tots, podríem fer alguna cosa per millorar aquesta situació.
Moltes de les respostes que es plantegen són tecnològiques, nosaltres l’única cosa que podem fer és comprar els productes que surtin al mercat que afavoreixin el medi ambient, però, coses tan simple com reciclar [parlat en blogs anteriors] o una bona gestió de l’aigua, són accions que contribueixen a aquesta perseguida millora, per això avui, tractarem una mica el tema de la gestió de l’aigua.
Els problemes de proveïment d’aigua fan que les respostes sobre la gestió d’aquest recurs siguin també molt necessàries. Per citar-ne alguna, parlarem de la reutilització d’aigües grises.
En la reutilització de les aigües grises, s’aprofita l’aigua de la dutxa o de la rentadora per a aquells usos els quals no cal aigua potabilitzada (per exemple, les cisternes dels vàters). La reutilització de les aigües grises permet reduir els costos de la potabilització i de depuració.
És una altra forma d’estalviar aigua, ja que és un recurs que desaprofitem massa. Altres formes d’estalviar, ja se saben de sobres, posar un difusor d’aire, o no instal·lar aixetes que deixin córrer l’aigua com les de la font, si no instal·lar les que es puguin tancar manualment.
Yaiza Roman. Escola Proa
Quan entrem a un autobús, podem veure que la majoria d’ells tenen al principi unes cadires reservades per a gent incapacitada, dones embarassades, vells o amb qualsevol altre problema que els eviti estar drets gaire estona. Aquests llocs, tal com se’ns indica, han de ser ocupats exclusivament per aquestes persones. La pregunta és: respectem aquests llocs reservats?
Podem trobar-nos gent jove o sense cap problema que s’hi asseu, però a l’hora de venir algun vell o qualsevol persona que hagi d’ocupar aquest llocs, el jove que estava assegut s’ofereix per a deixar-li lloc. Això és ser cívic i respectable. Però el jove o la persona que s’hi asseu (i no té cap problema) i no deixa que els altres que de debò ho necessiten (els que sí tenen algun problema) puguin asseure’s, diem que no és cívic, i a més a més, podríem dir que és poc respectable i mal educat.
Laia Reig
Fa un temps que aquí us vam parlar d’aquest transport que ara està de moda. Recentment s’han donat a conèixer algunes dades sobre el Bicing que expliquen la seva situació actual.
Només tres bicicletes de cada deu estan en un estat òptim per ser portades. De la resta, un 55% tenen algun problema lleu que no fa impossible portar-les però sí que vulneren l’ordenança municipal de circulació de bicicletes. Un 12% són inutilitzables.
Els desperfectes més lleus tenen a veure amb els llums i la falta de timbres, parafang i pedals. Un 40% presenten més d’un problema, cosa que fa que els usuaris tinguin una mala imatge del servei i provoca moltes baixes.
Tots aquests problemes són causats, en bona part, pel vandalisme al que són sotmeses constantment les bicicletes del Bicing; es diu que cada any unes 240 bicicletes són objecte d’actes vandàlics i 400 són robades (s’han arribat a trobar bicicletes a Girona i a Santander). A més, molt poques vegades els usuaris truquen al telèfon d’informació de la companyia per informar sobre possibles problemes que s’han pogut tenir amb les bicicletes utilitzades.
Per combatre el vandalisme l’Ajuntament començarà a aplicar, a partir de dilluns vinent, multes que aniran des de 750 € fins a 3000€.
Totes aquestes dades ens haurien de fer reflexionar a tots i totes per intentar que aquest transport sigui útil per a tothom. A tots ens agradaria trobar-nos en bon estat totes aquestes bicicletes per poder anar d’un lloc a l’altre sense problemes.
Pau Roigé Gargallo
Actualment cada vegada que anem al supermercat, a una botiga, o quan fem alguna compra ens solen donar bosses de plàstic. Després, què se’n fa de les bosses? Es segueixen utilitzant? La majoria no. Doncs, per què no portem una cistella com es feia anys enrere? Doncs senzillament per comoditat, crec jo. Però, alguna vegada heu pensat en tots els inconvenients que suposa l’ ús de bosses excessiu que fem? Primerament, costa més produir una bossa, que reciclar-la. Un altre dels problemes relacionats pot ser el fet que, aquestes bosses tapen fàcilment el clavegueram i les canonades. El fet de portar bosses de tela, o cistelles, ens pot fer estalviar unes 6 bosses per setmana, és a dir, 24 bosses al mes, 288 a l’any i 22.176 en tota la vida. Si una de cada cinc persones estalviés les 6 bosses a la setmana es deixarien de consumir 384.654.618.201 l’ any. A més, tenint en compte aquesta última dada, les bosses estan fetes de petroli, així que si no utilitzem tantes bosses de plàstic, reduirem la dependència que hi ha actualment cap al petroli. La Xina, que ha prohibit l’ús de bosses, estalvia 37 milions de barrils de petroli cru, que anaven destinats a les bosses. A Irlanda, trobem que han posat impostos per les bosses de plàstic, aconseguint així una reducció d’ un 90% en el seu consum.
Per acabar crec, no fa falta prendre mesures tan dràstiques com les que s’han pres en alguns països, però amb una mica de cura, tots podem reduir aquestes xifres, deixant respirar una mica la Terra i fent-nos un favor a nosaltres mateixos, que al cap i a la fi també acabarem sortint ressentits.
Cristina Triana
Patrícia Molina
En aquesta fotografia veiem una paperera especial per les llaunes. D’aquesta manera trobem un lloc on tirar les llaunes per poder reciclar-les i no tirar-les per terra o en qualsevol altre contenidor en el que no sigui possible reciclar aquest tipus de material.
Pel què fa aquest contenidor té un bon disseny, ja que és d’un color groc llampant que crida l’atenció amb el lema de BCNeta i, a baix, hi trobem un dibuix bastant gran d’una llauna i, així, queda clara la funció d’aquest contenidor i què és el que s’hi ha de tirar a dins i perquè. Tirar les llaunes en aquesta paperera ens ajuda a ser una civilització més cívica i, per tant, poder gaudir millor del nostre entorn i a la vegada protegir-lo de posibles danys que poguem causar-li. Tot i això, de contenidors com el de la fotografia en trobem ben pocs pel carrer i això no ens facilita gens la feina de reciclar les llaunes i tirar-les al lloc que els pertoca. Per això crec que, per tal de millorar-ho, s’haurien d’instal.lar més papereres d’aquest tipus, fins i tot s’haurien de fer una mica més grans perquè cridessin, encara més, l’atenció de tot aquell qui passa pel seu costat i, sobretot, d’aquelles persones que van amb una llauna a la mà. Així doncs, fem cas a tot allò que ens doni un toc d’atenció per la millora del civisme com aquest contenidor de llaunes.
Ester Saura
Reciclar està molt bé, però ara ens toca reduir.
Quan es recicla la societat en general pensa que ja n’hi ha prou i que així ja no es contamina, però encara estem molt lluny d’això. S’han fet campanyes per intentar que la gent reciclés, s’han facilitat mitjans i ha donat bons resultats, però gran part de la responsabilitat ens recau a nosaltres. Ara ens toca reduir, saber administrar el que tenim i no desaprofitar-ho. Tot i que no ens adonem encara llencem molt de menjar (ho podem veure a la imatge).
Però reciclar i reduir no només fa referència al menjar, sinó que també estalviant l’aigua (mireu el que vam patir l’estiu passat), donar roba que no utilitzes, etc.
Laia Reig
